Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
entremig
Interval, l’espai entre dues coses, l’espai de temps entre dues dates.
cabell
Noia passant-se els dits per entremig dels cabells
© Fototeca.cat
Anatomia
Antropologia física
Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut
.
Els cabells tenen una vida de 3 a 5 anys llur desenvolupament complet té lloc durant la joventut, i involuciona després de diverses maneres caiguda, generalment parcial calvície, despigmentació cabells grisos, cabells blancs , etc El seu creixement és de 0,3 mm diaris com a mitjana La forma i el color dels cabells són caràcters somatològics que varien segons les races Pel que fa a la forma, hom distingeix diverses menes de cabells l’estirat o liòtric, característic dels mongòlids, l’ondulat o cimatòtric, característic dels euròpids, i el cresp o ulòtric, característic dels nègrids Pel que…
entrelluir
Deixar-se, una cosa, entreveure o albirar entremig d’una altra.
briòfil | briòfila
Ecologia
Dit dels organismes que viuen sobre la molsa o entremig d’aquesta.
teorema de Rolle
Teorema de Rolle
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual si f és una funció contínua en tots els punts d’un interval tancat [a,b] i té derivada en cada punt de l’interval obert (a,b), aleshores si f (a) = f (b), existeix un punt c en (a,b) tal, que f´ (c) = 0.
És a dir, existeix una tangent horitzontal a la corba representativa de la funció en un punt c , entremig de a i b
àrea disjunta
Biologia
Àrea formada per diverses parts separades entre elles per extensions considerables de terres on el tàxon no existeix.
Moltes espècies pròpies de les zones fredes s’estenen, per exemple, d’una banda, per les terres àrtiques i subàrtiques, i de l’altra, per les altes muntanyes alpines Alps, Pirineus, Carpats, etc, però manquen a totes les terres situades entremig disjunció articoalpina
edat de la pedra
Prehistòria
Nom donat a les primeres fases de la prehistòria, anteriors a l’ús dels metalls, segons una divisió tripartida de la prehistòria, establerta vers el 1820 per l’arqueòleg danès C.J. Thomsen (edat de la pedra, del bronze i del ferro).
El terme, molt emprat durant el segle XIX, ha decaigut, car l’edat de la pedra no correspon a un mode únic de vida Ha estat substituït generalment pels termes de Paleolític edat de la pedra tallada, d’economia de caçadors i recollectors, i Neolític edat de la pedra polida amb economia agropecuària, amb un període entremig, el Mesolític o Epipaleolític
cintes | cinta
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, que comprèn unes 50 espècies de les regions tropicals, algunes de les quals són conreades en jardineria, sobretot plantades en tests.
Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum
esplugabous
Esplugabous
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, d’uns 50 cm de llargada i de plomatge d’un vermell terrós a l’occípit, al dors i al pap i gairebé blanc a la resta del cos.
Durant l’època de cria presenta plomall al cap, i el bec i les potes són de color rogenc a l’hivern el bec esdevé gairebé groc i les potes molt fosques És sociable i nia en colònies Hom el troba sovint entremig dels ramats de bestiar, on cerca els insectes de què s’alimenta És originari del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica és accidental als Països Catalans, excepte al País Valencià, on nia
xarxa‘feed-forward’
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa neuronal en què les neurones artificials s’organitzen en capes i només hi ha connexions entre neurones de capes successives.
La primera d’aquestes capes, o capa d’entrada, té tantes neurones com senyals és capaç de rebre el robot, mentre que la capa de sortida té les que equivalen al nombre de valors de sortida que s’esperin Entremig d’aquestes dues capes, hi ha un nombre variable de capes intermèdies, denominades capes ocultes, que són les que prenen les decisions Per la forma de les connexions entre les capes, sovint se l’anomena xarxa neuronal de connexió cap endavant