Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
isòpters

Isòpters
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes format per individus socials comunament anomenats tèrmits, que presenten polimorfismes dins una mateixa espècie, segons la casta social a la qual pertany l’individu.
L’ordre inclou unes 800 espècies, distribuïdes en sis famílies, que habiten a les regions càlides i subtropicals, bé que també n'hi ha a les regions temperades Als Països Catalans són comuns Kalotermes flavicollis , que habita a les soques podrides, i Reticulitermes lucifugus , que també fa cau en soques podrides, envaeix les bigues d’edificis habitats i causa estralls en biblioteques, arxius, etc
espondilartritis anquilosant
Patologia humana
Malaltia reumàtica inflamatòria d’evolució crònica que afecta tot l’aparell locomotor, especialment la columna vertebral i les articulacions proximals de les extremitats inferiors.
És més freqüent en l’home que en la dona, en una proporció de 5 a 1 En la fase inicial hi ha dolors erràtics i afecta les articulacions sacroilíaques en la fase d' estat s’estén als segments vertebrals lumbars i després envaeix el raquis dorsal, el tòrax i el raquis cervical en la fase avançada hi ha una anquilosi total de la columna La seva tendència anquilosant i ossificant de les estructures discolligamentoses de les articulacions la diferencia netament de la poliartritis crònica primària Un 40% són de tipus benigne, un 35% de gravetat mitjana i un 25% aboquen a l’anquilosi El…
anguíl·lula
Helmintologia
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, de petites dimensions, de color blanquinós i semitransparents, de moviments ràpids.
Algunes anguíllules viuen lliures a les aigües dolces de bassals o llacunes on abunden matèries en descomposició d’altres són fitoparàsites n’hi ha que són paràsites d’artròpodes i algunes poden parasitar l’home o d’altres mamífers Són cosmopolites i viuen tant en climes càlids com a molt baixes temperatures L’ anguíllula del vinagre Anguillula aceti viu en grans quantitats a les mares del vinagre L’ anguíllula de la tija Ditylenchus dipsaci és la més corrent i ataca diferents plantes espontànies i conreades sègol, ceba, faveres, patateres, etc, i produeix deformacions L’espècie Tylenchus…
batallaire
batallaire 2
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, d’uns 25 o 30 cm de llargada, amb el bec llarg i recte; es caracteritza pel fet de presentar un marcat dimorfisme sexual estacional.
A l’època de reproducció primavera, els mascles adquireixen un bell plomatge, amb un gran collar de plomes erèctils i dues tofes de plomes auriculars, de colors molt variables individualment Fan unes parades nupcials molt complexes Els territoris que delimiten els diversos mascles són contigus, la qual cosa dóna peu a moltes baralles quan un d’ells envaeix el del veí Quan una femella entra al territori, el mascle es lliura a diverses danses i corregudes, actitud que incita la femella a l’acoblament, que té lloc immediatament La femella fa el niu i té cura dels pollets Els caràcters sexuals…
amiloïdosi
Patologia humana
Malaltia de causa desconeguda caracteritzada pel dipòsit extracel·lular d’una substància proteica (amiloide) que envaeix diversos teixits i vísceres de l’organisme i els va destruint.
Fonamentalment hom en distin geix dos tipus l’amiloïdosi primària , associada o no al mieloma múltiple, en què l’amiloide és format per proteïnes derivades de les cadenes lleugeres de les immunoglobulines tipus AL l’amiloïdosi secundària , associada a altres malalties cròniques inflamatòries, infeccioses o canceroses, que es caracteritza perquè l’amiloide és una proteïna diferent anomenada amiloide A tipus AA D’altres tipus, més rars, són les amiloïdosis localitzades en un sol òrgan, les hereditàries i les senils
cria enguixada
Apicultura
Veterinària
Malaltia micòtica de la cria de les abelles provocada pel Pericystis apis, que recobreix les larves d’una capa de color blanc i n’envaeix els òrgans interns.
Posteriorment les larves es contreuen i s’endureixen, i acaben transformant-se en una massa blanquinosa amb ratlles d’un negre agrisat
malària

Cicle vital del plasmodi, causant de la malària
Patologia humana
Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l’home per la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats.
En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la malària crònica…