Resultats de la cerca

Alguns enzims necessiten, per actuar, la collaboració d’altres substàncies o coenzims La hipòtesi de Michaelis-Menten explica un dels mecanismes del seu funcionament per la formació d’un complex enzim-substrat E+S*ES, el qual es dissocia després en l’enzim no transformat més els productes de la reacció El substrat es fixa a l’enzim per enllaços covalents o secundaris damunt zones determinades de la superfície enzimàtica, anomenades centres actius

En la inhibició no competitiva la presència del substrat no influeix sobre la reacció de l’inhibidor amb la molècula de l’enzim, i l’acció s’inhibeix completament n'és un exemple el blocatge dels enzims respiratoris per l’ió cianur La inhibició competitiva es presenta quan una molècula orgànica es pot unir reversiblement al centre actiu d’un enzim Generalment, en aquest cas l’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat En la inhibició allostèrica l’inhibidor s’uneix reversiblement a l’enzim en algun punt diferent al centre actiu, però deforma l’estructura de la molècula d’enzim i, per…

Com a resultat, s’activa el mecanisme del substrat primitiu així com també el d’altres substrats metabolitzats pel mateix enzim Aquest fenomen és explicat segons la hipòtesi de l'operó de Jacob i Monod

Els enzims poden ésser presents per pròpia biosíntesi o bé biosintetitzats per microorganismes que es desenvolupen sobre l’aliment alteració microbiològica L’alteració enzimàtica pot provocar descoloració de vegetals verds enfosquiment enzimàtic de fruites i tubercles, enranciment en olis, canvis en l’aroma i pèrdua de valor nutritiu de proteïnes i vitamines com a efectes més importants La inactivació enzimàtica és el tractament preventiu adequat

El contingut d’humitat, el pH i la temperatura són els factors que condicionen el desenvolupament i el camí de les complexes reaccions involucrades reacció de Maillard, reagrupament d’Amadori, degradació de Strecker, etc Les modificacions no enzimàtiques dels aliments són responsables tant de la seva alteració química p ex, enfosquiment, i menyscabament nutricional de la llet com del desenvolupament d’aromes característiques color i tast propis de la crosta del pa, la carn rostida, etc

En la hidròlisi enzimàtica les α-amilases endoamilases de la saliva i del pàncrees dels mamífers i les β-amilases exoamilases de les plantes hidrolitzen els enllaços α-1-4-glucosídics, però no els α-1-6-glucosídics de l’aminopectina L’estructura de les dextrines és intermèdia entre la del midó i la dels oligosacàrids Formen un grup de substàncies solubles en aigua, insolubles en alcohol i fortament dextrogires hom en coneix dues classes la blanca , molt emprada en la indústria de filats i teixits com a empesa per a donar-los una aparença de nous, com a adhesiu del tipus de la…

Els activadors poden actuar de maneres molt diverses, com, per exemple, provocant la transformació química d’un proenzim inactiu en enzim actiu Així, en la coagulació de la sang, els ions Ca 2 + contribueixen a la transformació de la protrombina en trombina En alguns casos, la transformació és el resultat de la fixació sobre el proenzim d’una molècula orgànica de petita dimensió, en d’altres prové d’una acció enzimàtica, és a dir, que l’activador és també un enzim Els activadors poden actuar també fent cessar una inhibició o evitant que es produeixi Així, els cianurs activen la…

Sorgeix de la consideració que la reacció s’esdevé pels passos en què E representa l’enzim que reacciona amb el substrat S i formen un complex inestable enzim-substrat ES aquest darrer es descompon i dóna lloc al producte P i retorna l’enzim regenerat k 1 , k 2 , i k 3 són les constants de cada una de les reaccions L’equació de Michaelis-Menten s’expressa on v expressa la velocitat total de la reacció enzimàtica, V m a x la velocitat màxima, és a dir, l’atesa en el cas ideal en què tot el substrat es troba saturat per l’enzim S , la concentració del substrat K M és l’anomenada…

En la cinètica enzimàtica hom l’anomena també antimetabòlit