Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
epítom
Obra en la qual són donades les nocions més elementals sobre una matèria.
epítom
Pedagogia
Compendi d’una obra extensa fet amb una finalitat didàctica.
En l’antiguitat, els epítoms tingueren molta difusió, com, per exemple, els de Tit Livi Ab urbe condita
semiuncial
Escriptura i paleografia
Dit del tipus d’escriptura llatina derivada de la capital romana clàssica.
Hom en pot seguir la transformació a través d’una sèrie de formes intermèdies testimoniades per alguns fragments, com el palimpsest d’Aulus Gelli i el papir de l’epítom de Tit Livi El factor més important de transformació fou sens dubte el canvi d’angle d’escriptura, que de tancat passà a recte Això provocà que no sols els gruixos i prims de les lletres s’alteressin els traços gruixuts passaren a verticals, i els prims o fins, a horitzontals, sinó que també algunes lletres passessin a unes noves formes, com a, b, d, e, g, h, m, n, q, r, s, u hom pot dir, doncs, que esdevingueren…
f
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Sisena lletra de l’alfabet català, anomenada efa [pl efes].
La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general