Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
música degenerada
Música
Expressió aplicada a la música que no seguia els criteris estètics imposats pel nazisme durant el Tercer Reich.
Al llarg de la dècada dels anys trenta del segle XX, la vida musical alemanya es veié trasbalsada per les directrius del partit governant, la qual cosa significà l’exili o la desaparició de bona part dels músics centreeuropeus més significatius d’aquell moment Entre les raons per les quals un intèrpret o compositor esdevenia ’degenerat’ destacava la condició de jueu, l’adscripció als corrents d’avantguarda o la proximitat als ideals polítics comunistes El camí que seguiren els músics degenerats fou diferent segons els casos Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, bona part dels…
aromaticitat
Química
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè
i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d’assemblar-se).
Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…
cultura i personalitat
Antropologia
Corrent de pensament antropològic desenvolupat als EUA els anys 1930-40.
Hom troba els seus precedents en les recerques de F Boas, C Wissler, AL Kroeber, RH Lowie i el lingüista E Sapir, per als quals la cultura constitueix el fonament tant de les estructures socials com del comportament humà individual, adquirit a partir d’un procés previ de socialització aculturació Margaret Mead, Ralph Linton i Ruth Benedict, representants conspicus del corrent de cultura i personalitat, recolliren i desenvoluparen aquestes idees En general, hom pot afirmar que aquests antropòlegs comparteixen com a premissa bàsica la creença que qualsevol cultura comporta un tipus de…
literatura boliviana
Literatura
Literatura desenvolupada a Bolívia.
La literatura pròpiament boliviana sorgeix a partir del segle XIX amb els postulats romàntics Destaquen L Anzoátegui Huallparrimachi , 1894 i NAguirre Juan de la Rosa , 1885 en novella i RJ Bustamante i MJ Tovar en poesia La tradició poètica arrelà amb Ricardo Jaimes Freyre, Gregorio Reynolds i Franz Tamayo, tots tres modernistes Més endavant, Claudio Peñaranda aprofità l’antecedent i publicà el seu Cancionero vivido 1919 En l’evolució poètica al llarg del segle XX es troben Octavio Campero Echazú i Guillermo Viscarra Fabre, i destacà la lírica de Yolanda Bedregal amb Del mar y la ceniza…
aeròfon
Música
Dit de qualsevol instrument en què el so es genera mitjançant la pertorbació de l’aire circumdant o de l’aire contingut a l’interior de l’instrument.
Versió abreujada de la part corresponent als aeròfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta pertorbació és el resultat del desplaçament relatiu de l’aire respecte al generador de so part de l’instrument que interfereix amb l’aire tot imprimint-li la vibració inicial L’impuls de l’aire pot ser provocat pel desplaçament del mateix instrument, pel buf de l’instrumentista o per mitjans mecànics El so inicial és amplificat i modulat instantàniament d’acord amb les característiques acústiques del tub, fins a produir la nota musical definitiva El…
cinema austríac
Cinematografia
Cinema produït a Àustria.
Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no…
flauta

Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…
assaig
Portada del primer volum d’una edició dels Essais de Michel de Montaigne (París 1725)
© Fototeca.cat
Literatura
Gènere en prosa, bé que el nom ha estat ocasionalment aplicat a obres en vers (Pope, Voltaire), no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc, amb voluntat de creació.
Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…
racionalisme
Art
Moviment arquitectònic que es formà cap al 1918 i que tingué com a representants més significatius Bruno Zevi —el qual popularitzà la denominació—, Le Corbusier, Walter Gropius, Jacobus Johannes Pieter Oud, Erich Mendelsohn i Ludwig Mies van der Rohe.
Com a trets remarcables d’aquesta tendència hi ha la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats Aquesta denominació, però, està com més va més en desús i és substituïda —amb diferents connotacions— per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern, segons els tractadistes i segons cada moment A l’Estat espanyol fou el grup GATEPAC el representant del moviment racionalista, impulsat bàsicament pel grup dels arquitectes catalans GATCPAC aglutinats a l’entorn de Josep Lluís Sert
art nord-americà

Home Ranch 1888, obra de Thomas Eakins
© Fototeca.cat - Corel
Art
Art desenvolupat als Estats Units d’Amèrica des de llur independència.
Després del període colonial —que dóna nom a un estil arquitectònic funcional que encara perdurà uns quants anys—, amb l’establiment del nou règim independent es desenvolupà un classicisme nacional exemplificat per l’obra arquitectònica del president Jefferson i de Charles Bulfinch, que participà en la construcció de l’exponent més representatiu, el Capitoli de Washington 1792-1869 Tanmateix, la dependència de l’art dels EUA respecte a l’europeu fou molt forta, fins al punt que els grans noms de la pintura del moment —Benjamin West i l’èpic preromàntic JSCopley— moriren a Londres, i altres…