Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
prelatura personal
Dret canònic
Organització de preveres, o de preveres i laics, que es regeix pels estatuts donats per la Santa Seu i el govern de la qual és confiat a un prelat com a ordinari propi, per a una millor distribució de preveres o per a dur a terme obres peculiars missionals o pastorals en diferents regions o en diferents grups socials.
Creació del nou dret canònic, la primera prelatura personal erigida fou la de l’ Opus Dei , el 1982
mínima
Cristianisme
Membre del segon orde dels mínims, exclusivament femení, fundat el 1495 a Andújar (Andalusia) i estès després per la península Ibèrica.
Als Països Catalans, la primera casa fou erigida el 1623 a Barcelona des del 1908 al barri d’Horta i té, actualment, dues altres cases, a Valls i a Móra d’Ebre
repenedida
Cristianisme
Dona que per penedir-se de la seva vida dissipada es recloïa en un convent per fer penitència, anomenada també magdalena per ésser aquests convents o cases dedicats normalment a santa Maria Magdalena.
Des del 1316 es parla de la capella de les repenedides de Perpinyà, a Barcelona el 1370 fou erigida una casa per a les repenedides i a València el 1416 el convent de repenedides es fusionà amb el de Santa Maria Magdalena
monument
Art
Obra d’escultura o d’arquitectura erigida per perpetuar el record d’una persona o un fet memorable.
serp
Religions de Grècia i Roma
Etnologia
Representació, sovint fantàstica, de la serp, pròpia de la mentalitat mítica, basada en les singulars característiques del rèptil, que hom troba a l’origen de nombroses reaccions miticoreligioses ambivalents enfront de l’animal.
El seu verí i tellurisme, que representen la força demoníaca, és a l’origen dels mites cosmogònics del Leviatan, del drac El canvi de la pell i l’astúcia la relacionen amb la immortalitat i amb l'oracle Barreja d’ambdós aspectes és la serp del Paradís, relacionada amb la serp de la immortalitat de l’epopeia de Gilgameš i, doncs, amb la saviesa o “ciència del bé i del mal” pròpia dels déus i, per altra banda, amb Satanàs o el drac Per la seva forma s’integra en els cultes fàllics i adquireix un simbolisme regenerador i medicinal Aquesta idea domina en la narració etiològica sobre el culte…
columna
Columna dòrica del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
Element arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d’ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l’arquitrau i l’arc.
També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…
ciutadania
Dret
Condició i dret que tenen els qui pertanyen a una comunitat política erigida en estat, que expressa el vincle existent entre aquest i els seus membres.
La ciutadania genera, per als titulars, drets protecció jurídica, participació en les funcions públiques, etc i deures submissió a les lleis, prestacions personals i materials, etc Hom adquireix la ciutadania per naixement en el territori de l’estat ius soli o pel fet d’ésser fill de ciutadans ius sanguinis , o bé per pròpia voluntat, ja sigui a través del matrimoni, especialment de la dona en casar-se, o per veïnatge o declaració expressa sempre que hom tingui els requisits exigits per les lleis De manera restringida indica la capacitat per a exercir els drets,…
música de Chartres
Música
Música desenvolupada a Chartres (França).
La catedral de Notre-Dame, erigida els anys 1194-1245 sobre una basílica anterior del segle IV, fou el nucli principal de la vida musical de la ciutat Amb el bisbe Fulbert 960-1028 esdevingué un important centre cultural i un lloc de trobada d’estudiants de procedències diverses Segons l’estatut del 1127, la maîtrise , documentada ja al segle V, era constituïda per un maître de musique , un maître de grammaire , els pueri chorales , els heuriers matiniers i un organista L’activitat musical girava al voltant de les nombroses manifestacions litúrgiques que es desenvolupaven a la…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
far
Sistema òptic d’un far
© Fototeca.cat
Transports
Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia, i resolgui, així, un problema de navegació costanera.
Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres de nit, són les característiques de la llum color, període, ocultacions, pampallugueigs, etc, i de dia, les de la construcció forma, material, color de l’edifici, etc Aquestes peculiaritats dels fars, com també llur situació, són indicades en els quaderns de fars la situació també consta a les cartes nàutiques Segons com tinguin l’ òptica del foc aparell lumínic, els fars són catòptrics, si la propagació de la llum es fa per reflexió i, per tant, hom hi utilitza només miralls, diòptrics, si la propagació és feta per…