Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
deixalles espacials
Astronàutica
Restes de satèl·lits o de naus espacials que queden orbitant al voltant de la Terra un cop acabada la seva missió.
Poden caure a la Terra o bé produir accidents a l’espai L’origen, en una proporció important, és l’explosió de ginys naus, satèllits, coets, telescopis, etc fora de servei a l’espai i la collisió posterior entre els fragments L’acumulació de deixalles espacials pot dificultar o posar en perill les missions espacials Des de l’inici de la cursa espacial, el nombre de deixalles que orbiten al voltant de la Terra no ha parat de créixer El 2017 s’estimaven en uns 18000 els objectes dels quals es feia un seguiment que estaven en òrbita, procedents dels prop de 5000…
sistema de suport a la presa de decisions espacials
Astronomia
Projecte d’investigació astronòmic consistent en l’obtenció d’imatges multicolors i espectres del cel per tal de realitzar un mapa en tres dimensions de la distribució de galàxies a l’Univers.
Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya, França, el Regne Unit i…
base
Astronàutica
Zona destinada al llançament de coets de sondeig atmosfèric, balístics o espacials.
Consta d’un conjunt d’installacions centre de control, estructures de llançament, sistemes de seguiment i de localització, etc Convé que les bases de llançaments espacials siguin situades prop de l’equador terrestre per tal de poder aprofitar la major velocitat tangencial, causada per la rotació de la Terra, en benefici de la velocitat atesa pel coet, i també per tal de tenir una major llibertat en l’elecció de la inclinació de l’òrbita dels satèllits artificials que han d’ésser llançats des de la base La latitud geogràfica del lloc correspon a la mínima inclinació d’òrbita que…
con de llum

Representació en dues dimensions espacials del con de llum tetradimensional de l’esdevenimentO
©
Física
A l’espaitemps tetradimensional de la relativitat especial, figura que palesa gràficament el significat dels conceptes passat, present i futur d’un esdeveniment qualsevol O.
És una superfície hipercònica de dos fulls formada pels esdeveniments separats de l’esdeveniment O origen de coordenades per un 4-interval tipus-llum Δ s 2 = c 2 Δ t 2 - |Δ r | 2 = 0 Els punts A de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t > 0, formen el con del futur o simplement, el futur de l’esdeveniment 0 els punts B de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t < 0, formen el con del passat O , simplement, el passat de O els punts C de l’exterior del con de llum, que satisfan Δ s 2 < 0, formen el present de O Si un esdeveniment E ,…
estació espacial

Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m3 de volum acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial de concepció modular, situat en òrbita permanent, destinat a l’experimentació en condicions de baixa gravetat i durant períodes prolongats.
Han estat estacions espacials operatives permanents les estacions orbitals soviètiques Sal’ut 1971-86, Mir 1986-2001 i les nord-americanes Skylab 1973-79, i del laboratori reutilitzable Spacelab fruit de la collaboració ESA-NASA 1983-97 El 1998 hom posà en òrbita l'Estació Espacial Internacional Els components del sistema modular són concebuts a fi d’ésser transportats mitjançant coets o llançadores espacials
guerra espacial
Militar
Guerra que es desenvolupa a l’espai exterior de la Terra.
Durant la dècada dels setanta es produïren grans avenços en la tecnologia aeronàutica i electrònica aplicada als vols espacials i els sàtellits artificials es convertiren en part integrant dels moderns sistemes d’armament nuclear Les doctrines estratègiques recents donen èmfasi a la capacitat de lliurar una guerra nuclear limitada, basada, en part, en el desenvolupament de tecnologies espacials Del 1957 al 1990 el nombre de satèllits militars posats en òrbita especialment per part dels EUA i l’URSS anà aumentant, i al començament dels anys vuitanta s’acceleraren els…
llançadora espacial

Enlairament del STS-1 mitjançant una llançadora espacial
Nasa
Astronàutica
Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.
Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…
simulador
Exterior d’un simulador de vol
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Model material que simula un fenomen físic o que permet de reproduir el comportament de determinats dispositius, màquines o instal·lacions per tal d’estudiar-ne el comportament dinàmic o bé ensinistrar algú en el seu maneig.
En els simuladors passius , el model és constituït, generalment, per un circuit elèctric el comportament del qual és anàleg al del fenomen a estudiar En els simuladors actius , un model matemàtic de la realitat a estudiar representada per un conjunt d’equacions és tractat per mètodes de càlcul numèric o analògic mitjançant un ordinador o un calculador analògic —i sovint per una combinació d’ambdós— Exemples concrets d’aplicació són els simuladors espacials , utilitzats per a recrear a terra les condicions de llançament o de vol dels ginys espacials els simuladors de…
centrifugadora
Astronàutica
Dispositiu per a simular les acceleracions produïdes durant el llançament o el retorn d’un vehicle espacial.
Hom l’empra tant per a l’entrenament dels astronautes com per a comprovar el funcionament dels vehicles espacials
satèl·lit estratosfèric
Satèl·lit de comunicacions que opera a l’estratosfera, normalment al voltant de 20 km sobre el nivell del mar.
Poden ésser avions o zepelins i, respecte als satèllits espacials, ofereixen l’avantatge de poder tornar a terra per reparar o canviar els sistemes de telecomunicacions, HAVE i Heliplat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina