Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bretó | bretona
Etnologia
Individu d’un poble d’origen celta que, de mitjan segle V al final del segle VI, emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.
L’àrea del grup coincideix amb les fronteres polítiques, que daten del segle IX, però no pas amb les lingüístiques, que mostren, ja d’ençà d’aquesta mateixa època, l’existència permanent d’una zona galloromànica constituïda principalment per les regions de Nantes Naoned i de Rennes Roazhon Les activitats econòmiques tradicionals i característiques dels bretons són l’agricultura, la pesca i el comerç marítim També ho havia estat la indústria tèxtil, desapareguda al segle XIX La població rural és disseminada en petites explotacions constituïdes per terrenys closos Els bretons es caracteritzen…
grup sanguini

L’herència del grup sanguini (AB0) i el factor Rh
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt del sistema o de factors sanguinis, independents els uns dels altres.
Basat en la presència o la no-presència als eritròcits i al sèrum humà de diferents característiques bioquímiques i immunològiques, personals i hereditàries, que, en conjunt, confereixen als individus una personalitat hematològica determinada Hi ha diversos sistemes, com el sistema AB0 AB zero, el sistema Rh, els sistemes MN, P, Lutheran, Kell, Lewis, Kidd, etc També cal incloure dins els grups sanguinis els grups sèrics humans , descoberts pels estudis electroforètics, els més importants dels quals són les haptoglobines, els grups Gm, InV, Gc, Ag i Lp, els grups colinesterasa i…
africanista
Dit de la persona dedicada a estudis històrics, arqueològics, etnològics, lingüístics, etc, relatius a l’Àfrica.
dret andorrà
Dret
Ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
País català per la seva situació geogràfica i pels seus antecedents etnològics, històrics i lingüístics, Andorra ho és també pel seu ordenament jurídic El dret vigent a les valls i el que vigia a Catalunya abans del decret de Nova Planta 1716 són, malgrat les diversificacions locals, bàsicament germans No afectat per aquella llei, el dret andorrà pogué mantenir alhora la seva continuïtat i les seves característiques, circumstàncies que li confereixen un gran valor per a l’estudi i el coneixement de l’antic dret pirinenc Fonamentat principalment en la consuetud i en la tradició oral,…
folklore

Portada d’una edició moderna de les Rondalles mallorquines d’en Jordi des Recó (Antoni M. Alcover) amb dibuixos de Francesc de B. Moll
© Fototeca.cat
Folklore
Estudi de les tradicions, els costums, les llegendes i les dites populars.
El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…
tragèdia
Teatre
Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver-hi una…
història de la filosofia
Historiografia catalana
Tècnicament es distingeix entre història de la filosofia, és a dir, la successió de corrents i doctrines filosòfics al llarg de la història, i historiografia filosòfica: l’inventari i reflexió sobre aquells esdeveniments.
Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar que qualsevol reflexió filosòfica forma part de la…
música popular de l’Amèrica llatina
Música
Segons criteris d’àmbit cultural i històric, l’Amèrica llatina comprèn els països americans que van ser colonitzats per espanyols, portuguesos i francesos.
Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…