Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
obtectada
Entomologia
Dit de la nimfa d’algunes famílies d’insectes que presenta els apèndixs fixats estretament al cos.
És propi de les nimfes més evolucionades
integració
Electrònica i informàtica
Disposició dels diversos components i dispositius electrònics en un circuit integrat, de manera que en un espai reduïdíssim pugui ésser disposat un nombre molt elevat d’aquests elements.
Les diferents tècniques de fabricació dels circuits integrats, cada cop més evolucionades, han permès d’aconseguir diferents graus d’integració, actualment elevadíssims Hom distingeix entre integració a petita escala SSI, mitjana MSI, gran LSI i molt gran VLSI
vèspids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters de mida mitjana o grossa i colors vius, generalment grocs i negres.
Algunes espècies són solitàries, habiten en galeries subterrànies o esquerdes de murs i es nodreixen de larves d’altres insectes, com és ara els odiners, mentre que d’altres, les més evolucionades, presenten organització social, com ara les vespes Quan es paren, pleguen les ales al llarg del cos En part són depredadors i en part fitòfags, i construeixen els nius amb materials llenyosos o cellulòsics
teriomorfisme
Religió
En algunes religions, forma animal atribuïda a les divinitats, als esperits, als dimonis, etc.
Sol coexistir amb l'antropomorfisme els pobles caçadors solen imaginar en forma d’animal el “Senyor dels animals”, bé que dotat de caràcters humans el mateix s’esdevé amb l’avantpassat d’un clan totèmic L’evolucionisme historicoreligiós considerava el teriomorfisme com una característica d’una fase determinada del desenvolupament de la idea de Déu, anomenada polidemonisme , que precedia immediatament el politeisme Cal considerar-lo, però, com una expressió normal del món no humà, i de fet apareix en totes les religions, fins i tot les més evolucionades, com l’egípcia Hathor té…
ball esportiu

Eva Maria Angües i Miquel Alonso, especialistes en balls llatins, una de les cinc disciplines del ball esportiu
Arxiu Eva Maria Angües / Cegestudio
Ball esportiu
Pràctica esportiva que comprèn determinades formes evolucionades de ball de saló que tenen una tècnica tipificada i que són objecte de competicions.
El terme ball esportiu és una traducció de l’anglès dance sport , expressió amb què és conegut internacionalment Es practica en recintes tancats a partir d’una reglamentació que descriu els moviments que han d’executar els ballarins La seva pràctica comporta un elevat grau d’exercici físic, a més d’incloure un important component artístic i d’espectacle Dins el ball esportiu es distingeixen cinc disciplines balls estàndard, balls llatins, line dance & country western dance, street & pop dance i performing arts Els balls estàndards i llatins tenen moltes característiques en comú Ambdós…
miracle
Religió
Fenomen extraordinari, esdevingut en l’univers de l’experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.
Per a l’home de cultures primitives, el miracle no significa contradicció entre fe i raó, com pot ésser el cas per a l’home de cultures més evolucionades, sinó la presència d’una causalitat més elevada, més “divina” El culte es basa inicialment en la possibilitat del miracle, perquè es tracta d’accions de caràcter meravellós i extraordinari, que tenen com a conseqüència una transformació de les condicions de vida de l’home i del cosmos Normalment, el mite és el marc narratiu on té lloc el miracle El miracle, sobretot en la seva forma cultual, tendeix a un millorament, a una…
convecció estel·lar
Astronomia
Mode de transport d’energia en els estels no degenerats ja sigui a la seva part central (estrelles de massa superior a ~1,3 M o
) o a la regió exterior (com el Sol o altres estrelles menys massives).
Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant llavors, el…
arquegoni
Anatomia vegetal
Gametangi femení del gametòfit de les arquegoniades i de la majoria de les gimnospermes, que origina i conté l’ovocèl·lula.
El més típic és el dels briòfits, en els quals s’origina per divisió d’una sola cèllula superficial, que dóna una cèllula central coberta per una capa de cèllules perifèriques De la divisió d’aquestes es forma un cos en forma d’ampolla de coll alt, format per una sola capa de cèllules, amb la part baixa o ventre formada per dues capes com a mínim La cèllula central dóna, per divisió, un rengle de cèllules del canal del coll, una cèllula del canal del ventre, i l’ovocèllula, el gàmeta femení En madurar l’arquegoni, les cèllules del canal del coll i del ventre es gelifiquen i deixen passar els…
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub…
protozous

Plasmodium malariae
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…