Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
responsabilitat ministerial
Política
Dret constitucional
Responsabilitat pròpia i exclusiva d’un ministre o membre del govern, garantida com a tal mitjançant la seva signatura, amb relació als decrets i a les disposicions, que aquesta acompanya, que eximeix de responsabilitat al cap d’estat i els altres membres del govern.
De la responsabilitat, davant el parlament, per l’actuació política dels caps d’estat, són exempts a vegades els monarques
matrícula d’alumnes
Educació
Matrícula dels centres d’ensenyament on consten els alumnes admesos en un curs, en una assignatura, etc.
Hom en diu també matrícula ordinària , o normal , per tal de distingir la matrícula la formalització de la qual no és exempta de pagament i els altres tipus de matrícula exempts de pagament, sigui amb exempció total matrícula gratuïta o simplement parcial matrícula reduïda
exempció
Dret canònic
Privilegi concedit per la Santa Seu en virtut del qual certs ordes religiosos i certs convents queden sostrets de la jurisdicció de l’ordinari local i sotmesos directament al papa.
Són exempts els religiosos de vots solemnes i també alguns de vots simples, per concessió especial passionistes, redemptoristes, salesians i altres L’exempció s’estén també als capellans de monges de vots solemnes i al personal dels seminaris professors, alumnes, confessors i criats que depenen del bisbe o directament de la Santa Seu
escorxament
Tecnologia
Operació d’escorxar un animal mort.
L’escorxament ha d’ésser fet al més aviat possible després del sacrifici i hom el pot dur a terme manualment o amb màquines, procurant sempre que el cuir o la pell no tinguin defectes talls, forats, etc, que siguin retallats de forma reconegudament pràctica i exempts de contaminació per sang o per fems
fisc
Història
Dret català
Dels s. IX al XII, bé alodial de lliure disposició del sobirà o d’un senyor amb jurisdicció que podia ésser cedit o establert sense intermediació d’altri.
A vegades fisc era sinònim de feu o de benefici eren béns patrimonials dels reis francs, dels comtes o d’altres senyors, exempts d’altre domini, sense cap correlació amb el sentit d’erari públic en molts casos fisc era equivalent a erm o territori no adjudicat Com a norma general, s’entenia que els fiscs eren patrimoni del príncep
monedatge
Història
Impost periòdic establert ja al segle XIII en diferents regnes hispànics per tal d’evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal.
Implantat el 1202 al regne de Castella-Lleó amb el nom de moneda forera , fou introduït per Pere I de Catalunya-Aragó als seus estats i anomenat monedatge o maravedís al regne d’Aragó L’impost requeia sobre tots els béns mobles i immobles a raó de 12 diners per lliura, tenia caràcter general i no n'estaven exempts ni la noblesa ni l’Església ni els ordes militars Sota Jaume I el monedatge es convertí en un ingrés regular cada set anys en la proporció d’un morabatí per cada set aurei o béns equivalents Hi estaven subjectes tots els territoris en els quals corria la moneda jaquesa…
eclesiàstic | eclesiàstica
Cristianisme
Membre de l’estament integrat per clergues , religiosos —ordenats o no—, religioses, novicis, postulants i seminaristes.
Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic
host
Història del dret català
Dels ss XII al XV, dret annex al senyor d’una baronia, pel qual els radicats al terme del seu castell havien de prendre part en les accions de guerra, incorporant-se, armats, a l’exèrcit que aquell organitzava.
N'eren exempts els majors de 60 anys i a vegades segons privilegis, costums o convenis, alguns aloers i senyors de quadra si l’expedició durava més d’un dia, el baró havia d’atendre al forniment de queviures per a la host Quan l’expedició era de menys d’un dia de durada rebia el nom de cavalcada El senyor tenia l’obligació de redimir el vassall que hagués estat fet presoner en l’expedició, però no la d’indemnitzar pels morts o ferits
sobreseïment
Dret processal
Acte del tribunal competent per al coneixement d’una causa, un cop conclòs el sumari, donant-la per acabada abans del judici oral.
Hom en diu sobreseïment lliure quan resta demostrat al sumari que no hi ha fet delictiu, que no hi ha proves o que els processats són exempts de penalitat Pot ésser total o parcial, segons que abasti tots els processats o només alguns El sobreseïment provisional té les mateixes característiques, però no deixa definitivament tancat el procés, car no hi ha proves suficients per a demostrar la comissió d’un delicte o la culpabilitat dels processats Si aquestes proves apareixen, el procés pot ésser reobert en qualsevol moment
encobriment
Dret penal
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Els parents pròxims són exempts de pena si doncs no participen dels resultats de l’acció criminal El nou codi penal del 1995 deixà de considerar l’encobriment com una participació postdelictiva i el convertí en un delicte autònom que cometen les persones quan, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, actuen, amb posterioritat a la seva execució auxiliant els autors o còmplices, perquè en treuen profit, o ocultant, alterant el cos o efectes d’un delicte o ajudant els presumptes responsables d’un delicte a eludir la…