Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
gel de sílice
Química
Àcid ortosilícic (SiO4H4) obtingut, per precipitació al buit i a 300°C, a partir d’una dissolució de silicat sòlid tractant-la amb un àcid.
Conté al voltant d’un 6% d’aigua És emprat com a dessecant Té una mida de gra de 4 a 8 mm, i absorbeix un 22% d’aigua Quan és actiu és de color blau, i una vegada exhaurit esdevé de color rosat
modificació curricular
Educació
Conjunt de canvis, de caràcter individual o de centre, introduïts en els elements prescriptius del currículum per a cadascuna de les etapes educatives.
Les modificacions curriculars pretenen afavorir el màxim assoliment de les capacitats establertes per a part de l’alumnat Poden afectar tant els continguts que s’han d’ensenyar i avaluar establerts per al conjunt d’una etapa educativa, com la durada dels cicles educatius, i han d’ésser autoritzades pel departament d’ensenyament La decisió de modificar elements prescriptius del currículum només s’ha de prendre quan s’han exhaurit les possibilitats d’adaptació que ofereixen els principis d’organització i desplegament curricular
protocol punt a punt
Electrònica i informàtica
Protocol de xarxa que proporciona un mètode per a comprovar la integritat de les dades transmeses, sense necessitat d’una xarxa Ethernet.
El PPP utilitza una unió punt a punt per al transport de paquets de qualsevol altre protocol, i el mode de funcionament de les comunicacions és full-dúplex bidireccionals i simultànies Per a establir una comunicació PPP, cada punt terminal ha d’enviar paquets LCP Link Control Protocol , protocol de control de l’enllaç per a establir, configurar i testejar l’enllaç Després, el PPP ha d’enviar paquets NCP Network Control Protocols , protocols de control de xarxa per a configurar els protocols necessaris segons el tipus de xarxa Finalment es transmeten les dades, fins que un…
autobús

Autobús anric de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Vehicle automòbil destinat al transport col·lectiu de persones; hom reserva aquesta denominació quasi exclusivament per al d’ús urbà, mentre que hom sol anomenar autocar
l’autobús d’ús interurbà, destinat, per tant i sobretot, al transport per carretera.
L’autobús urbà, concebut per a transportar moltes persones a distàncies relativament curtes, té diverses portes i espais importants per a persones dretes La disposició horitzontal del motor, sota el pis, o bé dret, al darrere de tot el vehicle, permet unes plataformes baixes d’entrada i sortida que faciliten una elevada cadència de renovació dels passatgers Són vehicles d’estructura autoportant, equipats amb motors dièsel d’unes potències que oscillen entre els 110 kW 150 CV i els 235 kW 320 CV, amb caixes de canvi automàtiques dotades de convertidors de parell i alentidor hidràulic, i amb…
perestroika
Política
Nom amb què hom designa el procés de reforma a l’URSS empresa pel secretari general del PCUS Mikhail Gorbačov en prendre el poder (1985).
Concebuda amb el propòsit de superar l’estancament a què la Unió Soviètica havia estat sotmesa durant l’era Brežnev 1964-82, les mesures adoptades abastaren tots els àmbits de la societat En l’aspecte econòmic, hom impulsà el retorn a una certa economia de mercat Pel que fa a la llibertat d’expressió, Gorbačov impulsà la política denominada glasnost o de ‘portes obertes’ Un dels aspectes en què més es feu sentir el nou estil liberalitzador fou en les relacions internacionals i defensives, on la tradicional actitud d’enfrontament amb els EUA restà substituïda per la distensió i la negociació…
persona jurídica
Dret civil
Conjunt de persones o de béns reconegut per l’estat com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
La seva capacitat es redueix als drets patrimonials i n'ostenta la representació la junta que la llei determina o que els estatuts corresponents estableixen Quant a la natura de la persona jurídica, hi ha dues teories oposades la de la ficció i la de la realitat la teoria de la ficció, que té origen en el dret canònic i prevalgué fins al s XIX, considera que només l’home és subjecte de drets, encara que les lleis poden modificar aquest principi, atorgant personalitat jurídica a d’altres éssers, personificats pel dret amb vista a un fi que han d’obtenir la teoria de la realitat, per contra,…
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…
perspectiva

Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
fusta

Fusta .Parts d’un tronc i sistemes de serrar-lo per a l’obtenció de taulons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera meitat del s XIII…