Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
pàgina web dinàmica
Electrònica i informàtica
Tipus de pàgina web que ofereix la possibilitat de crear aplicacions dinàmiques dins d’una altra aplicació i permet la interactivitat a l’usuari.
Pot contenir, per exemple, enquestes, fòrums d’usuaris, sistemes de comandes per a comerç en línia, etc També permet la possibilitat de treballar amb bases de dades
comunicació grupal
Electrònica i informàtica
A internet, comunicació que posa en contacte un grup de persones.
Són comunicacions grupals en temps real el xat, la videoconferència i la comunicació a través de mons virtuals En temps diferit, ho són els fòrums i les llistes de distribució
sistema de gestió de l’aprenentatge
Electrònica i informàtica
Sistema de gestió d’aprenentatge basat en programari de servidor que proporciona eines d’administració i gestió d’activitats de formació virtual, que s’ofereix als usuaris de les intranets corporatives de les institucions i organitzacions.
Les funcionalitats generals que ofereixen els sistemes de gestió d’aprenentatge són gestió d’usuaris i administració d’accessos, activitats formatives i d’avaluació, serveis de missatgeria, taulers d’informació, fòrums i debats
gestor de comunitats | gestora de comunitats
Electrònica i informàtica
Persona que té com a missió projectar per mitjà d’internet l’empresa de la qual forma part, o bé una marca o un producte d’aquesta, entre els clients existents o potencials.
El gestor de comunitats assoleix aquest objectiu gràcies a una elevada competència en l’ús de les xarxes socials , com ara blogs, fòrums o serveis de missatgeria A través d’aquestes eines manté, coordina i estimula la comunicació mútua entre empresa i client, i entre clients Traduït de vegades també amb el terme de “responsable de comunitats”, hom utilitza amb preferència el terme anglès original community manager
aprenentatge en línia
Educació
Aprenentatge en què s’utilitzen mitjans i dispositius electrònics per a accedir a les activitats i els continguts formatius, d’acord amb una filosofia d’interacció, de flexibilitat i de construcció compartida de coneixement.
S’assoleix mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i es basa en l’accés a internet, una intranet o un altre mitjà en línia Els continguts formatius són interactius i personalitzats, i utilizen recursos com els campus virtuals, els fòrums, les videoconferències, els documents compartits, etc Juntament amb l’ ensenyament en línia , forma part de l’ educació en línia Un model educatiu pot recórrer a l’aprenentatge en línia d’una manera exclusiva o bé d'una manera parcial, en combinació amb altres tipus d’aprenentatge
ciberespai
Sociologia
Electrònica i informàtica
Espai virtual en què els cibernautes duen a terme les seves activitats.
Les noves tecnologies de la comunicació modifiquen les coordenades d’espai i temps i permeten la creació d’un nou espai virtual que Manuel Castells anomena l’espai dels fluxos Ciberespai és un terme creat l’any 1984 per l’escriptor de ciència-ficció William Gibson en la novella Neuromante , que es desenvolupa en un món futur on les màquines i els humans estan connectats en una xarxa mundial d’ordinadors Gibson parla d’allucinacions consensuades El ciberespai és com una metàfora de la xarxa és l’espai que es crea quan s’estableix una connexió telemàtica entre dues o més màquines En el…
fòrum

Vista general del fòrum de Roma
© Eulàlia Rius
Arqueologia
Centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat i la seu de les actuacions públiques.
Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment…
deixalles espacials
Astronàutica
Restes de satèl·lits o de naus espacials que queden orbitant al voltant de la Terra un cop acabada la seva missió.
Poden caure a la Terra o bé produir accidents a l’espai L’origen, en una proporció important, és l’explosió de ginys naus, satèllits, coets, telescopis, etc fora de servei a l’espai i la collisió posterior entre els fragments L’acumulació de deixalles espacials pot dificultar o posar en perill les missions espacials Des de l’inici de la cursa espacial, el nombre de deixalles que orbiten al voltant de la Terra no ha parat de créixer El 2017 s’estimaven en uns 18000 els objectes dels quals es feia un seguiment que estaven en òrbita, procedents dels prop de 5000 llançaments de ginys espacials…
consulta popular
Política
Dret
Procediment de participació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten els seus interessos.
En el concepte de consulta popular s’inclouen dues categories d’una banda, els instruments de participació adreçats a conèixer les opinions o la posició de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen en diverses modalitats com les enquestes, els fòrums de debat i participació i les audiències públiques i, de l’altra, els referèndums, que són una modalitat de consulta popular en la qual es crida tot el cens electoral a participar en un procés de decisió sobre una determinada qüestió organitzat pels poders públics tot garantint els…
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…