Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
refès | refesa
Creu refesa
Heràldica
Dit de la peça o del moble, especialment la creu, les extremitats de la qual acaben en dues fenedures rectes o corbes; en aquest darrer cas cal indicar-ho.
Si les fenedures només són en un extrem, també cal advertir-ho
urocordats
Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
hexanquiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, de cos fusiforme, una sola aleta dorsal i la boca en posició inferior.
Tenen 6-7 fenedures branquials La reproducció és ovovivípara Algunes espècies són comunes a la Mediterrània Aquest ordre ja tenia representants en el Juràssic
podòcit
Anatomia
Cèl·lula epitelial especialitzada de la capa visceral de la càpsula de Bowman del glomèrul renal.
És proveïda de nombroses prolongacions pedicelles que envolten els capillars, per bé que deixen unes petites fenedures que permeten el pas de les substàncies filtrades de la sang
endoderma
Biologia
Full embrionari intern format durant el procés de gastrulació per cèl·lules que provenen del blastoderma.
L’endoderma dóna lloc, en el curs de l’organogènesi, a la major part de l’aparell digestiu i glàndules annexes fetge, pàncrees, etc, els pulmons i les fenedures branquials
banda de rodolament
Transports
Part exterior de la coberta del pneumàtic que està en contacte amb el sòl.
Sol ésser de cautxú vulcanitzat dur, tallat en fenedures i relleus que augmenten l’adherència i, quan el paviment és moll, ajuden a expellir l’aigua de la zona de contacte entre ambdues superfícies
heterodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels selacis, amb el cos subcilíndric, el cap alt i voluminós i la boca subterminal.
Tenen dues aletes dorsals amb un agulló a cadascuna i cinc parells de fenedures branquials La dentició és heterodont Són ovípars i s’alimenten de molluscs i equinoderms Comprèn unes poques espècies indopacífiques de característiques primitives
carofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues d’aigua dolça i salabrosa, semblants a cues de cavall, sovint calcificades, de cèl·lules amb nombrosos cloroplasts, però sense pirenoides, i de tiges constituïdes per entrenusos, formats per una cèl·lula axial generalment encerclada per altres de corticals, i nusos d’on arrenquen rames verticil·lades.
No fan espores i, per tant, no hi ha alternança de generacions Els òrgans de reproducció sexual són els oogonis, ovoides, que consten d’una ovocèllula revestida per cinc cèllules, les terminacions de les quals formen la corónula, i els anteridiòfors, esfèrics, constituïts per vuit cèllules perifèriques, cadascuna amb un manubri interior proveït de filaments anteridials Els espermatozoides, biflagellats i en forma de rull, penetren en els oogonis per les fenedures de la corónula Zigots fòssils del temps devonià palesen l’antigor d’aquesta classe
enteropneusts
Zoologia
Classe d’estomocordats amb el cos vermiforme dividit en tres regions.
El tub digestiu és complet, i les gònades, nombroses i localitzades en dues files a la part anterior del cor Tenen fenedures branquials semblants a les dels cordats els sexes són separats, la fecundació és externa, i el desenvolupament, directe o indirecte És un petit grup d’animals de vida lliure a la majoria de les mars càlides, a profunditat diversa i colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U Mostren una gran aptitud per a la regeneració Els gèneres més representatius són Balanoglossus i Glossobalanus , comuns a les aigües litorals mediterrànies
morena
Morena
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels murènids, que ateny 1,5 m de llargada, de cos serpentiforme, comprimit lateralment.
Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània