Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
formes fixes
pont de Wheatstone
Esquema de principi d’un pont de Wheatstone (Rx, resistència incògnita; R1 i R2, resistències fixes de precisió; R3, resistència ajustable; G, galvanòmetre)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Pont format per quatre resistències: dues de fixes i conegudes, una de variable i la que hom vol mesurar.
És alimentat pels extrems d’una diagonal amb una tensió adequada, i als extrems de l’altra diagonal hi ha el galvanòmetre per a detectar la posició d’equilibri
posició
Música
En la tècnica de certs instruments, cadascuna de les col·locacions o distàncies fixes -respecte a un punt de referència- de les mans sobre l’instrument a partir de les quals es produeixen sèries diferents de notes.
Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la corda sol la quarta corda…
teletext
Sistema teleinformàtic en què la informació, en imatges fixes, sobretot texts i gràfics, és transmesa juntament amb els programes televisius ordinaris, mitjançant senyals codificats.
El procés de codificació de la imatge no aprofita totes les línies teòriques 625, en el sistema corrent europeu Així, les línies que no tenen informació d’imatge serveixen per a transmetre els caràcters del teletext Els orígens del teletext cal cercar-los a Anglaterra, on el 1973 la BBC realitzà les primeres proves d’emissió experimental i després, cap al 1976, les emissions ja foren regulars Els sistemes de teletext actualment en funcionament varien segons els països n'hi ha de més senzills i de més complexos, tot depèn del nivell de qualitat desitjat i també de les característiques de la…
xarxa d’accés
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa que permet la connexió d’un gran nombre d’usuaris i de dispositius finals amb el nucli de la xarxa (la part central de la xarxa és coneguda com a xarxa de transport).
Tracta les dades de cada usuari de manera individual, i finalitza en un node de la xarxa de transport, on les dades d’usuari poden agregar-se per al seu tractament Existeixen xarxes d’accés fixes amb cable coure, fibra òptica i sense fil Des del punt de vista tecnològic, hi ha diferents alternatives tant per a les fixes amb cable Ethernet, ADSL com per a les sense fil Wi-Fi, WiMAX, telefonia mòbil cellular
comporta
Construcció i obres públiques
Element d’obturació, generalment metàl·lic, emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir o regular el pas de l’aigua per un conducte.
La comporta consta d’una part mòbil, anomenada tauler , i d’unes parts fixes ancorades en les parets del conducte Segons la forma constructiva i el principi de funcionament de llurs taulers i peces fixes, les comportes d’ús més corrent poden ésser classificades en tres grups rectangulars amb peces fixes planes, de segment o Taintor i d’abatiment La comporta rectangular amb peces fixes planes funciona, normalment, en posició vertical i té el tauler constituït per una xapa, anomenada mampara , suportada per una sèrie de bigues horitzontals i de reforços verticals que formen una quadrícula La…
pelmatozous
Paleontologia
Subembrancament dels equinoderms que comprèn les formes fixes.
Excepte la classe dels crinoïdeus, totes les classes de pelmatozous són fòssils de l’era primària Els pelmatozous són molt importants a l’Ordovicià i també al Paleozoic superior blastoïdeus
ogdòade
Cristianisme
En el gnosticisme, terme tècnic per a designar una regió intermèdia entre el pleroma (divinitat) i l’univers material, habitada per la Saviesa inferior (valentinians) o pel Gran Arcont (Basílides).
Originàriament, designava entre els grecs el cel de les estrelles fixes
clau
Oficis manuals
Eina de muntatge construïda amb acers estampats de gran duresa, tenacitat i resistència a la torsió que consisteix en un mànec rígid de forma variable (pla, colzat, articulat, en T, etc.), acabat per un extrem o per tots dos en una forma que s’ajusta a la cabota dels cargols o a les femelles i és adequada per a poder-los collar o afluixar.
Les claus poden ésser fixes o ajustables malgrat l’avantatge que presenten les claus ajustables, com ara les claus angleses , de substituir tot un joc de claus fixes, hom prefereix aquestes perquè no desgasten tant les arestes dels cargols, i la relació entre la longitud del mànec i l’amplada del cargol és l’apropiada perquè l’esforç de collada parell sigui el convenient D’entre aquestes, els tipus més emprats són les claus fixes de boca , formades per un mànec pla i de poc gruix, acabat en dos eixamplaments circulars amb una mossa, i les claus d’estrella , rectes, colzades o articulades, amb…