Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or dels grans ducs de Toscana encunyada a Florència entre el 1588 i el 1792, amb un pes lleugerament per sota dels 3,5 grams i conservant algunes de les característiques del florí medieval, bé que amb unes grans variacions de tipologia.
Era coneguda també amb el nom de sequí
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent de Florència de 6,85 grams de pes i un valor de 100 quattrini, encunyada des del 1826 fins al 1859.
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària principal dels Països Baixos (fl), establerta l’any 1816, equivalent a 0,245489 grams d’or fi.
El Nederlands Bank n'obtingué el privilegi d’emissió l’any 1863 Dividit en 100 cèntims, l’any 2002 fou substituïda per l' euro
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada a Florència des de la fi del s XII o del començament del XIII, d’un pes d’1,80 grams i un valor d’un sou.
florí de Surinam
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària principal de Surinam (Sfl).
Dividit en 100 cèntims
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’…
corrent
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la distinció entre el valor de mercat d’una moneda i el seu equivalent en diners segons la taxació oficial.
Així, al s XV hom distingia entre el florí d’or moneda efectiva taxat en 13 sous i el florí corrent pagat a 11 sous de diners
literatura urdú
Literatura
Literatura conreada en urdú pels musulmans de l’Índia i del Pakistan.
Malgrat que hom hi escriví alguns tractats religiosos ja al s XIV, la literatura —sobretot la poesia— no florí fins al s XVI poetes com Deccan Vali 1667-1741, Sauda 1713-81, poeta satíric, Mir 1724-1810 i Mir Hasan 1727-86, conreadors de la poesia amorosa i famosos per llurs gazals, i sobretot Ġālib 1797-1869, pare de la literatura urdú moderna Al s XIX florí la prosa literària, sobretot per obra de Sayyid Ahmad Khan 1817-98 i Šibli 1857-1914, i al s XX es desenvoluparen el periodisme, l’assaig, la novella, etc, gràcies sobretot a Muḥammad Iqbal i a Premchand
corepiscopus
Cristianisme
Bisbe de les contrades rurals, sotmès a la jurisdicció del bisbe de la ciutat, equivalent, en bona part, a un vicari episcopal.
Esmentada per primera vegada al segle IV, aquesta institució ha estat corrent a l’Orient, sobretot a les esglésies de tradició siríaca A l’Occident, florí a França i a Alemanya als segles IX-XI, i fou desconeguda a la península Ibèrica i a Itàlia