Resultats de la cerca

Comprenen bàsicament els drets civils  i els drets polítics Nombroses legislacions preveuen la suspensió d’alguns drets fonamentals en el cas d’ estat d'excepció

La idea és aconseguir un model matemàtic que permeti descriure juntes les quatre interaccions fonamentals forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació Això és equivalent a unificar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat El problema fins ara és que no s’ha arribat a una descripció quàntica de la gravitació Un primer pas en la bona direcció fou la unificació matemàtica de les forces dèbil i electromagnètica, assolida per SL Glashow, A Salam i S Weinberg Aquesta unificació indica que per sobre d’una determinada energia les forces dèbil i electromagnètica n'esdevenen la mateixa en…

Es tracta d’una eina d’anàlisi introduïda per JP Rameau amb la finalitat d’identificar els salts entre fonamentals allà on aquesta nota sigui sobreentesa o allà on els acords estiguin invertits ja que, en aquests casos, la nota del baix no coincideix amb la fonamental Gràcies a aquest baix es pot controlar la consistència dels enllaços de fonamental, base, segons Rameau, de la consistència harmònica

El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…

Concretament, si E , F , G , e , f , g són funcions diferenciables definides en un obert V ⊂ ℝ 2 , amb E > 0, G > 0 i EG – F 2  > 0 tals que satisfan les equacions de compatibilitat de Gauss i de Mainardi-Codazzi, aleshores per a cada q ∈ V existeix un entorn U ⊂ V de q i un difeomorfisme x U → x U ⊂ ℝ 3 tal que la superfície regular x U ⊂ ℝ 3 té E , F , G , e , f , g per coeficients en les seves formes fonamentals Amés, si U és connex i x’ U → x’ U ⊂ ℝ 3 és un altre difeomorfisme que satisfà les mateixes condicions, aleshores existeix una translació T i una…

Més enllà de la importància del capital físic recursos naturals, el capital econòmic recursos financers, el capital humà el grau de formació de les persones, el capital intellectual la capacitat d’innovació de les organitzacions i el capital social el nivell d’activitat de la societat civil, en el món globalitzat actual pren una rellevància especial per al desenvolupament el capital ètic els valors fonamentals compartits per la ciutadania, els nivells de transparència, el grau de compliment dels acords o l’assumpció de deures per part dels ciutadans La manca de capital ètic fa…

La sensació d’amarg és aconseguida per l’acció sobre el sentit del gust de moltes substàncies no iòniques com són els alcaloides cafeïna, estricnina, quinina, brucina, els glucòsids naringina, o els composts cíclics nitrogenats àcid pícric Alguns ions metàllics produeixen també sensació d’amarg iode, plata, cesi, rubidi i ferro Normalment la substància patró utilitzada en estudis organolèptics és el clorhidrat de quinina 0,016 mg per degustació és la quantitat mínima detectable

El sabor àcid és motivat exclusivament per l’acció dels ions hidrogen sobre les papilles gustatives A igualtat de concentració molar i de grau d’ionització, tots els àcids donen la mateixa intensitat organolèptica, excepte els àcids minerals molt ionitzats, que, a més, donen un tacte aspre a les dents per tant, a igualtat de sensació, la quantitat d’àcid és funció de la concentració molar i del grau d’ionització així, per a l’àcid cítric el mínim per a trobar-hi sabor és ingerir 4 ml d’una solució aquosa del 0,010% El vinagre i les fruites cítriques tenen un sabor compost, però el component…

És bàsica i té caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 28°C La quinoxalina i els seus derivats són obtinguts per condensació de o -fenilendiamines amb composts 1,2-dicarbonílics La formació de quinoxalines troba aplicació en anàlisi química per a la identificació de o -diamines aromàtiques i de 1,2-dicetones

És bàsica i de caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 48°C La quinazolina i els seus derivats es formen per acció de l’amoníac sobre derivats acilats de l' o- aminobenzaldehid o o- aminoacetofenones