Resultats de la cerca

Algunes de les més conegudes són els revòlvers i pistoles, fusells i carrabines, metralladores lleugeres, fusells d’assalt, o metralladores de petit calibre

Aquests eren reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals, com la Companyia dels Almogàvers almogàver, les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin o la Companyia dels Blaus de València Des de la fi del s XV reberen també el nom de capitanies , com les del Gran Capità a Granada i a Nàpols En disminuir, al llarg del s XVI, el nombre d’homes que les formaven, foren agrupades en terços L’ordenança del 1768 abolí el nom de capitania i establí la formació d’unitats superiors a partir de la companyia En aquella època també s’organitzaven en companyies la cavalleria i l’artilleria,…

Així, el brocal apagaflames , el brocal de llançament emprat en fusells per a llançar granades, els brocals emprats en les armes automàtiques, que permeten d’usar-hi indistintament cartutxos de salves, de plàstic, o bales, i els brocals emprats per a reforçar les boques de les peces d’artilleria

Hom n'ha fabricat diversos models amb calibres diferents per exemple, de 6,5, 7,35, 7,92 mm i llargs totals diferents per exemple, de 0,92 i d’1,11 m, fins a arribar, després de la Segona Guerra Mundial, als fusells d’assalt de tir automàtic

La pistola metralladora, que aparegué pels volts de 1918, té un abast eficaç entre 50 i 150 m i sol emprar munició de calibre 9 mm parabellum El paper d’aquesta mena d’arma s’ha vist reduït pel modern desenvolupament dels fusells automàtics, de molt més abast, més potència de foc i major precisió

Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns…

A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i que s’ajusta per ella…