Resultats de la cerca

Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX, les escoles…

Freqüent tot l’any, llevat de l’estiu, quan dominen la Mediterrània les altes pressions subtropicals S'origina per causes dinàmiques, quan les masses d’aire fred del N o NW arriben fins al golf de Gènova i originen forts corrents ascendents de l’aire més càlid

Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions Al s XVIII fou aplicada als…

Propi de la Ligúria, especialment de Gènova, és característic de diversos plats de pasta de la cuina italiana

Fou creat el 1330, amb motiu de la guerra amb Gènova Es repartia entre comprador i venedor Tenia un rendiment feble, que baixà com els altres impostos, durant el segle XV En els primers temps de la seva creació comprenia també els draps de llana i fustanys no confeccionats i llana filada, que després foren gravats per altres drets

Generalment, el cònsol de cada país europeu tenia sobre els súbdits d’aquest país jurisdicció civil i penal, així com dret d’estraterritorialitat i de refugi, etc Iniciat al segle XV per acord entre el soldà Muhammad II i Gènova i Venècia, es generalitzà a partir del pacte entre Francesc I de França i de França i Sulaymān II Ha estat gradualment abolit a partir de la segona meitat del segle XIX

Fou donat primerament als reis, però després passà a ésser propi de prínceps de branques collaterals d’una casa reial i a sobirans menors, com els grans ducs de Toscana de la dinastia dels Mèdici, els ducs de Mòdena de la dels Este, els de Parma de la dels Farnese, així com també els duxs de Venècia i Gènova És encara l’apellatiu dels prínceps d’Astúries i Girona i dels infants d’Espanya