Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
esveltesa geomètrica
Construcció i obres públiques
Tecnologia
En peces rectes de secció constant, relació entre la llargada i la dimensió més petita de la secció transversal.
atenuació geomètrica
Física
Atenuació que només és deguda a la posició relativa dels punts considerats respecte de la font de radiació.
aberració geomètrica
Física
Aberració que té origen en la forma de la superfície del diòptric o en la manera d’incidir el feix lluminós sobre el diòptric que es produeix també amb llum monocromàtica (astigmatisme, coma, distorsió, aberració d’esfericitat, aberració de curvatura.
anivellació geomètrica
Geografia
Anivellació en què hom troba la diferència d’altitud entre dos punts dirigint visuals horitzontals a les mires col·locades en els punts respectius; la diferència de les lectures fetes dóna el desnivell existent.
És el mètode d’anivellació més precís que hi ha, i també el més emprat Hom opera amb l’ajut del nivell
progressió geomètrica
Matemàtiques
Progressió en què cada terme,
a k
, és igual a l’anterior,
a k - 1
, multiplicat per una quantitat constant r
que és anomenada raó
de la progressió:
a k
=
a k - 1 r
.
Un terme qualsevol, a n , pot ésser calculat directament per la fórmula a n = a 1 r n - 1 El producte dels n primers termes, P n és donat per la fórmula Quan r =1, la suma dels n primers termes de la progressió, S n , és donada per la fórmula En el cas que la raó r sigui, en valor absolut, menor que la unitat, hom pot calcular la suma S de tots els termes de la progressió amb la fórmula
mitjana
Mitjanes dels nombres a i b: harmònica, geomètrica, aritmètica i quadràtica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats n valors o observacions x1, x2, ..., xn, valor x definit com la suma de tots ells dividida per llur nombre, és a dir, .
La mitjana x així definida és anomenada també mitjana aritmètica i valor mitjà Si les observacions constitueixen el conjunt de la població, x serà la mitjana de la població , mentre que si les observacions són d’una mostra aleatòria de la població mostreig, x és la mitjana de la mostra A la pràctica, la mitjana de la població és normalment desconeguda, i hom utilitza com a estimació la mitjana d’una mostra Quan les observacions poden ésser agrupades en k classes, amb efectius respectius n 1 , n 2 , , n k i freqüències respectives f 1 , f 2 , , f k , la fórmula per al càlcul de la mitjana és…
altura manomètrica
Física
Terme aplicat a les instal·lacions de bombament de líquids per a designar la capacitat d’elevació, és a dir, l’augment d’energia comunicat al líquid per l’aparell elevador, per oposició al d’altura geomètrica (o estàtica), que designa simplement la distància vertical entre dos nivells.
És igual a la suma de l’altura geomètrica i les pèrdues de càrrega que es produeixen entre els dos punts considerats, quan el corrent és establert Hom pot determinar-la experimentalment calculant la diferència entre les altures de càrrega mesurades en dos punts pròxims a l’aparell de bombeig bomba, ariet, etc, l’un corrent amunt i l’altre corrent avall Tant per a l’altura manomètrica com per a l’altura geomètrica hom distingeix, en una installació de bombament, l’altura d’aspiració entre el nivell del dipòsit inferior i el centre de la bomba, l’altura d’impulsió…
singonia
Mineralogia i petrografia
Simetria purament geomètrica dels cristalls.
Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres zones…
perspectiva
Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del s V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…