Resultats de la cerca

Anomenada també entalpia lliure , és una funció d’estat del sistema considerat Una propietat important és que, per a un sistema en equilibri, la funció de Gibbs específica té el mateix valor per a les fases líquida i gasosa Una conseqüència d’aquesta propietat és la regla de les fases o de Gibbs fase

És expressada per la fórmula w n = Ae - E n / k T , A essent-hi la constant de normalització obtinguda de la condició Σ w n = 1, T la temperatura absoluta i k la constant de Boltzmann

A essent-hi el treball efectuat pel sistema descomptant-hi el treball d’expansió, H 1 i H 2 les entalpies inicial i final, respectivament, p la pressió i T la temperatura absoluta del sistema

Si μ 1 , μ 2 , , μ m són els potencials químics dels diferents components del sistema i n 1 , n 2 , , n m el nombre de mols de cadascun d’ells, les variacions d μ i dels potencials químics en la transformació reversible han de satisfer

Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’‘inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al segle XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les forces de…

Hom anomena reversibles les reaccions que poden progressar en un sentit o en el sentit invers, i arriben en ambdós casos a un mateix estat d'equilibri químic, que és caracteritzat pels valors de les concentracions dels productes de la reacció i de les substàncies reaccionants que encara hi resten presents, i és modificat conformement a les lleis de JW Gibbs i HL Le Chatelier quan hom altera diverses variables, com les concentracions inicials, les pressions parcials o totals i la temperatura L’estudi quantitatiu de l’estàtica química es desenvolupà a partir de la llei d’acció de…

La formulació actual de l’equació d’estat de l’aigua de mar es basa en una estimació empírica de la funció de Gibbs A partir d’aquesta funció, que depèn de la temperatura, la salinitat absoluta i la pressió, es deriven totes les variables termodinàmiques necessàries en oceanografia com són la densitat, la velocitat del so a l’aigua, la capacitat calorífica, l’entalpia específica o l’entropia específica Aquesta formulació de l’equació d’estat per l’aigua de mar, coneguda com TEOS-10 de l’anglès Thermodinamic Equation of Seawater 2010 s’adoptà el 2010 per la Comissió Oceanogràfica…

El primer membre de l’equació representa les substàncies que entren en reacció, anomenades reactants , i el segon, els productes de la reacció, separats tots dos membres per una sageta → i la reacció és irreversible, o per dues sagetes ⇌ si és reversible Cadascun dels components de l’equació va acompanyat d’un coeficient estequiomètric que fixa la proporció en què els components entren en la reacció Així, per exemple N 2 + 3H 2 ⇌2NH 3 Bé que l’equació química no dóna informació sobre la cinètica de la reacció en l’aspecte energètic, hom pot indicar les variacions d’entalpia, d’energia lliure…

El criteri fonamental d’equilibri termodinàmic en un sistema a volum i energia constants és el d’entropia total màxima o δ S U V = 0 Alternativament es pot expressar com δ U S V =0, o energia mínima El moviment d’un sistema cap a l’equilibri es composa de dues parts l’assoliment de la posició d’energia mínima i després el de la posició d’entropia màxima Freqüentment és impossible per a un sistema d’assolir simultàneament ambdues posicions, i s’arriba a un compromís En condicions de pressió i temperatura constants el criteri d’equilibri s’expressa en funció de l’energia lliure de Gibbs…