Resultats de la cerca

Els monestirs de caputxines clarisses, aviat difosos a Itàlia i a d’altres països, progressivament adoptaren constitucions diverses, si bé la majoria observaren les redactades pel caputxí Girolamo da Castelferretti, confirmades per Urbà VIII 1630 L’any 1927 fou establert un text nou i únic per a tots els monestirs El primer dels Països Catalans fou el de Barcelona Sarrià, fundat a la fi del s XVI per Àngela Margarida Serafina, del qual sorgiren les diverses fundacions hispàniques

El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la…

Té un mànec sense trasts, i hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Deriva de la viola da braccio i del rabec Té una tapa d’avet amb dos calats en forma d’efa i un fons d’erable, amb els riscles i els contrariscles baixos i de la mateixa fusta A l’interior hi ha una peça cilíndrica, també d’avet, per a aguantar la pressió del pontet i la tensió de les cordes Sobre el mànec hi ha enganxat un batedor de banús, com les clavilles Posseeix quatre cordes, afinades en sol-re-la-mi La caixa de ressonància és molt escotada dels costats Les dues primeres cordes greus són de tripa de moltó…

Així, si l’increment és del doble, una corxera passa a ser una negra, una negra passa a ser una blanca, etc Si la disminució és de la meitat, una rodona passa a ser una blanca, una blanca passa a ser una negra, etc En l’Edat Mitjana i el Renaixement, l’augmentació o la disminució podien afectar el cantus firmus El seu ús és freqüent en el tractament imitatiu dels temes de fantasies, ricercari -com el ricercare quarto , compàs 30 i següents, i el ricercare decimo, compàs 66, ambdós de Girolamo Frescolbaldi-, i fugues -com les utilitzades per JS Bach en El clavicèmbal ben temprat…

Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…

A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel que sembla,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts de mànec Es desenvolupà a Itàlia al final del segle XVI per a realitzar l’acompanyament de les peces en estil recitatiu, i s’adoptà ràpidament a tot Europa com un important instrument de baix continu Fou molt usat durant el segle XVII per a interpretar la part del continu de la melodia acompanyada Nasqué de la necessitat de reforçar el registre greu del llaüt, molt utilitzat i apreciat com a instrument d’acompanyament durant tot el cinc-cents A aquest se li van afegir cordes greus o bordons, allargant…

El terme occità trobador prové del verb llatí tropare i es refereix a aquell qui ’troba’ o inventa textos poètics cultes acompanyats de les seves melodies Encara que els trobadors fossin fonamentalment compositors, també podien convertir-se en intèrprets Ara bé, generalment eren els joglars els encarregats d’interpretar i difondre les creacions trobadoresques Els trobadors foren els primers a proposar un repertori de poesia lírica en llengua vernacla El moviment poeticomusical dels trobadors s’inicià amb la figura del duc Guillem IX d’Aquitània 1071 - 1126 i la seva vigència s’allargà fins a…

L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…

La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…