Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
glaucoma
Oftalmologia
Augment de la pressió intraocular que, en privar l’ull de la necessària irrigació sanguínia, provoca l’enduriment del globus i l’atròfia del nervi òptic.
Més freqüent en els homes que en les dones, segueix normalment una evolució crònica, però presenta de vegades una forma aguda, molt dolorosa, acompanyada de pèrdua de la visió
glaucomatós | glaucomatosa
glaucomatós | glaucomatosa
gonioscòpia
Examen visual, mitjançant un biomicroscopi, i mesurament de l’angle de la cambra anterior de l’ull i dels divesos angles formats per l’eix òptic amb les línies de mobilitat i rotació ocular.
És un estudi útil per al diagnòstic del glaucoma i la diferenciació dels tipus d’aquestes malalties
homocistinúria
Patologia humana
Cadascuna de les malalties qualificades com a trastorns congènits del metabolisme dels aminoàcids, caracteritzades per un augment de la concentració d’homocistina en la sang i en l’orina.
La més comuna és la que es deu a la manca d’activitat de l’enzim cistationina-β-sintetasa que converteix la metionina en cisteïna pot provocar retard mental, oclusions arterials, luxació del cristallí i glaucoma
ceguetat
Oftalmologia
Privació o pèrdua del sentit de la vista.
Pot ésser congènita , deguda a malformacions embrionàries o malalties oculars del període fetal, i adquirida , a conseqüència de lesions oculars traumatismes, tracoma, conjuntivitis blennorràgica del nounat, ceratitis greus, cataractes, glaucoma, despreniments de retina, etc, de les vies nervioses cerebrals per on transcorren els estímuls visuals, dels centres visuals situats al còrtex cerebral tumors, etc, o de malalties i intoxicacions generals diabetis, nefritis, intoxicació tabàquica greu, etc També hi ha ceguetats funcionals histèria, etc
cataracta
Oftalmologia
Afecció ocular consistent en l’opacitat, parcial o total, del cristal·lí o de la seva càpsula, de natura congènita o adquirida.
La seva patogènia és deguda a una coagulació de les proteïnes que constitueixen les fibres del cristallí primerament s’esdevé llur desnaturalització, i després, llur aglutinació Les cataractes congènites són generalment de caràcter estacionari i determinen un escàs dèficit visual, a diferència de les cataractes adquirides , que són progressives i acaben per afectar tot el cristallí D’aquestes, les més freqüents són la senil , que comença pel nucli del cristallí, la diabètica, l' endocrina, la tòxica, d’evolució ràpida, que es dóna sobretot en les intoxicacions produïdes per sègol banyut, per…
buftàlmia
Oftalmologia
Glaucoma infantil en què es produeix una dilatació uniforme de l’ull, particularment de la còrnia.
La malaltia pot aturar-se espontàniament o progressar fins a la ceguesa
diürètic
Farmàcia
Dit de la substància que afavoreix l’eliminació d’orina, generalment augmentant l’eliminació de sodi, que va seguida de la d’aigua.
Actualment hom distingeix diverses classes de diürètics els diürètics osmòtics , com el manitol, els quals, pel fenomen de l’osmosi, actuen com a soluts que en grans quantitats provoquen un augment de l’aportació d’aigua al ronyó, i són emprats en el xoc i en les intoxicacions per a provocar una diüresi forçada els derivats de la purina teofillina, la més eficaç, teobromina i cafeïna, que augmenten la filtració glomerular i disminueixen la reabsorció tubular els diürètics mercurials , que actuen a nivell del túbul proximal, on impedeixen la reabsorció del sodi, i són administrats en els casos…
síndrome de l’iris en altiplà
Oftalmologia
Glaucoma d’angle tancat que es produeix en un ull amb iris en altiplà i que no respon a una iridectomia.