Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
glucòlisi

Esquema de la glucòlisi
©
Bioquímica
Degradació anaeròbica dels glúcids que es produeix a l’hialoplasma cel·lular i té com a funció obtenir energia per a incorporar àcid fosfòric en forma d’ATP.
En el metabolisme aeròbic hi ha igualment aquesta via de degradació anaeròbica, que només se'n diferencia per la manera de reoxidar els nucleòtids reduïts i per la continuació de l’oxidació a partir del producte final, l’ àcid pirúvic En aquesta via, anomenada d' Embden-Meyerhof , hom pot distingir tres fases En primer lloc, la fosforilació de la glucosa, o d’altres sucres transformats en glucosa, produint glucosa-6-fosfat i la fragmentació en dos mols de triosafosfat Aquesta etapa requereix dos mols d’ATP per mol de glucosa En segon lloc, la deshidrogenació de la triosafosfat i, a través de…
àcid fosfoenolpirúvic
Bioquímica
Èster fosfòric de la forma enòlica de l’àcid pirúvic.
Intervé en la degradació anaeròbia de la glucosa glucòlisi, durant la qual és produït per deshidratació de l’àcid 2-fosfoglicèric, catalitzada per l' enolasa L’enllaç 0~P té una energia lliure estàndard d’hidròlisi molt negativa, suficient per a permetre la transferència del grup fosforil a l' ADP , en el següent pas de la glucòlisi, per a lliurar àcid pirúvic Intervé també en els processos de biosíntesi de glucosa
triosafosfat
Bioquímica
Cadascun dels fosfats de gliceraldehid i de la trihidroxiacetona.
Intervenen en la glucòlisi
àcid fosfoglicèric
Bioquímica
Èster fosfòric de l’àcid glicèric en el qual el grup hidroxil del carboni 2 o del 3 és fosforilat.
Intervé com a intermediari en la glucòlisi
contractura
Patologia humana
Contracció permanent, involuntària i no reversible d’un o més grups musculars, que manté la zona respectiva en una posició viciosa.
Les contractures es caracteritzen per una activació del metabolisme muscular, un augment de la producció de calor, una glucòlisi i una formació d’àcid làctic
respiració anaeròbica
Biologia
Qualsevol via catabòlica en què l’energia s’obté de composts orgànics en absència d’oxigen lliure.
La via glucolítica glucòlisi i la fermentació alcohòlica en són dos exemples Altres vies inclouen la fermentació làctica i algunes fermentacions bacterianes, entre els productes finals de les quals hi ha l’àcid propiònic, l’àcid butíric i l’acetona
enolasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la deshidratació reversible del fosfoenolpiruvat.
En el procés de glucòlisi produeix el fosfoenolpiruvat, amb un enllaç fosfat d’elevat nivell energètic Li cal un catió metàllic Mg 2 + o Mn 2 + com a coenzim L’anió F - n'inhibeix l’acció Hom l’ha obtingut en forma cristallitzada, amb una massa molecular de 85 000
hexosafosfat
Bioquímica
Èster fosfòric d’una hexosa.
Entre els més freqüents hi ha la glucosa-1-fosfat èster de Cori, que intervé en la degradació de la glucosa glucòlisi, la glucosa-6-fosfat èster de Robinson, que es produeix per isomerització de la glucosa-1-fosfat, i la fructosa-1-fosfat èster de Neuberg i la fructosa-1,6-difosfat èster de Harden-Young, que constitueix etapes prèvies en la fotosíntesi
d-mannosa
Bioquímica
Monosacàrid natural del grup de les aldohexoses.
És present a la natura polimeritzat en el vori vegetal, del qual hom l’obté per hidròlisi És present en els animals en forma lliure o com a component de glicoproteïnes En dissolució es presenta en dues formes anomèriques Per reducció es transforma en d -mannitol i es degrada per glucòlisi, després de la fosforilació prèvia a d -mannosa-6-fosfat i isomerització d’aquest a d -fructuosa-6-fosfat Redueix el licor de Fehling i fermenta per acció dels llevats
difosfoglicèric, àcid 1,3-
Bioquímica
Intermediari en la síntesi de l’ADP que deriva estructuralment dels àcids 3-fosfoglicèric i fosfòric.
L’energia lliure estàndard d’hidròlisi de l’enllaç acil-fosfat és Δ G° =-11,8 kcal, per la qual cosa és un compost fosforilat amb un elevat nivell energètic En el citoplasma cellular és format durant la glucòlisi per oxidació enzimàtica del gliceroaldehid-3-fosfat Tot seguit, l’enllaç 1-fosfat es transfereix a l’ADP i es forma ATP L’esclariment d’aquestes reaccions per Warburg el 1937 pot ésser considerat un dels avenços importants de la biologia moderna, puix que fou la primera demostració del fet que l’energia produïda per l’oxidació d’una molècula orgànica s’emmagatzema, com a energia…