Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
gravador | gravadora
Disseny i arts gràfiques
Persona que grava, especialment en planxes de metall o de fusta, per reproduir el gravat en un cert nombre d’exemplars.
Ultra els gravadors de vidres o els de làmines, el gravador d’indianes indiana assolí una gran importància en el desenvolupament d’aquesta indústria de teixits de cotó a Catalunya a la segona meitat del s XVIII i al primer terç del s XIX Era un dels tècnics més apreciats del procés de fabricació Alguns d’ells procedien del gremi de treballadors del metall i, per tant, tenien una experiència prèvia Els gravadors no formaren mai cap gremi ni cap associació La junta de comerç de Barcelona n'afavorí la formació a través de la seva Escola de Dibuix i Gravat, també anomenada de Nobles…
enregistrador
Electrònica i informàtica
Música
Aparell que permet fixar i emmagatzemar dades en un suport físic per a conservar-les i poder-les reproduir posteriorment.
cromògraf
Lingüística i sociolingüística
Aparell d’experimentació fonètica.
Inventat pel portuguès A de Lacerda, és inspirat en el quimògraf, del qual és una millora l’estilet gravador és substituït per un tub capillar d’on brolla un rajolí d’anilina que es diposita sobre un paper mòbil, mentre rep unes alteracions modulades de corrent recollides per un registre de boca
daguerreotípia
Disseny i arts gràfiques
Procediment fotogràfic descobert per Louis-Jacques Mandé Daguerre.
Consisteix a fixar la imatge en una placa de coure argentat sensibilitzada amb vapors de iode aquesta placa esdevé el positiu de la imatge i és impossible d’obtenir-ne còpies Després de l’exposició, hom la revela amb vapors de mercuri i fixa la imatge amb una solució d’hiposulfit de sodi El primer assaig de daguerreotípia als Països Catalans fou fet a Barcelona pel gravador i fotògraf Ramon Alabern i Moles , el 1839, el qual obtingué una vista de la façana de Llotja i dels Porxos d’En Xifré
enregistrador de memòries semiconductores
Electrònica i informàtica
Sistema electrònic comercial que serveix per a programar memòries només de lectura fabricades amb tecnologia EPROM.
Les memòries EPROM són memòries només de lectura que es poden gravar amb procediments electrònics i esborrar Un cop esborrada la memòria EPROM després d’exposar-la als raigs ultraviolats 5-10 minuts, es pot tornar a gravar amb un programador El programador d’EPROM és un aparell format normalment per una placa de PC i un portacircuits integrats connector de tipus ‘cafetera’, que serveix per a gravar memòries fetes amb tecnologia EPROM Cal posar l’EPROM que s’ha de gravar al portacircuits, llavors el circuit programador agafa el byte per gravar i la posició de memòria on es vol gravar i els…
moneder | monedera
Numismàtica i sigil·lografia
Persona que treballava a la seca o casa de moneda.
Inicialment la moneda era arrendada a un artesà, generalment un orfebre, que la fabricava Així, Ramon Berenguer I, per exemple, encarregà a Geral i a Esteve la fabricació del mancús d’or bilingüe i, abans, havia encomanat a Marcús i a Bonfill i després a Berenguer Adroer, a Bonfill Fredal i a Davit diferents emissions de moneda de billó Amb el temps s’organitzaren les seques reials i foren creats diversos oficis especialitzats En un fragment del llibre de la seca de Barcelona de la darreria del s XIII i en un document del 1308 de Jaume II donant instruccions als encarregats d’una encunyació…
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de València…
art belga
Art
Art produït a Bèlgica des de la creació d’aquest estat l’any 1830.
Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i els set…