Resultats de la cerca

El terme, que significa ’diversió', ’festeig', fou utilitzat per JS Bach, GPh Telemann i GF Händel, entre d’altres Händel, per exemple, l’inclogué per destacar aquest sentit festiu en la seva Música per als reials focs d’artifici , escrita per a celebrar la signatura del tractat de pau d’Aquisgrà entre França i Anglaterra el 1748 Bach el fa aparèixer com a moviment conclusiu de l' Ouverture , núm 4 en re M BWV 1069

La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no com obres sacres La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres Compositors de la talla de GF Händel o A Vivaldi, en…

Hom en té esment des de l’any 1620 El primer a donar-li un paper important sembla que fou Händel en el seu himne a Jordi II d’Anglaterra

Com a gènere literari el seu origen es remunta a l’Antiguitat clàssica -destaquen Els idillis , de Teòcrit, i Les bucòliques 44-43 aC, de Virgili- La tradició cristiana recollí aquesta temàtica utilitzant-la sobretot en les dramatitzacions nadalenques Durant el Renaixement i el Barroc, fins ben entrat el segle XVIII, el gènere pastoral fou molt conreat Molts madrigals del segle XVI empraren textos d’aquesta mena, com també molts dels oratoris i les cantates dels segles XVII i XVIII Oratori de Nadal , de H Schütz cantates 85, 104 i 112, de JS Bach Messiah , de GF Händel, etc La influència d’…

Fou emprada sovint per Lulli, Rameau, Händel i Bach Les bourrées van generalment aparellades la segona ocupa un lloc semblant al del trio de minuet tradicional, i el conjunt acaba amb el da capo de la primera bourrée , sense repeticions

El nombre d’aquestes pot oscillar entre quatre i dotze, bé que n'hi pot haver de més La tonada més característica dels rellotges de carilló és la del Big-Ben de Londres, basada en una frase de l’ària “I know that may Redeemer liveth” de l’oratori El Messies de G F Händel

Pel seu timbre clar i brillant fou utilitzat per a executar les parts agudes de les composicions de l’època del barroc Bach, Händel i com a instrument de les bandes militars en la primera comesa ha estat substituït per la trompeta en fa, mi bemoll o do trompeta Bach , i en la segona, per la corneta

Abasta dues o tres octaves de l’escala diatònica o cromàtica en aquest darrer cas, hom colloca una segona filera de làmines que corresponen als semitons En l’orquestra, fou utilitzat per primer cop per Händel a Saül i, posteriorment, per Mozart a La Flauta Màgica , i a partir del s XIX es convertí en un instrument usat habitualment

El nom prové dels dos primers mots de l’antic himne cristià Te Deum laudamus , que hom acostumava a cantar al final de l’ofici matutí Erròniament atribuït a sant Ambròs, sembla que en fou autor Nicetes de Remesiana, vers l’any 400 La melodia gregoriana tradicional és sòbria i majestuosa Des del s XVI molts músics han creat composicions per a acompanyar-ne la lletra Festa, Palestrina, Anerio, Purcell, Händel, Berlioz, Bruckner, Dvořák

Sembla que és una modalitat del brande En un principi tenia el ritme binari i era de moviment viu més tard el ritme esdevingué ternari, però adquirí forma lenta, sovint en compàs de 3/2 Fou introduïda a la suite per Bach, Händel i Rameau Hi ha una corranda italiana incorporada al s XVII a la música instrumental que es diferencia de l’anterior per un ritme ràpid escrit en compàs de 3/8 o de 3/4