Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
rejouissance
Música
Nom descriptiu donat a alguns moviments de caràcter alegre i festiu en algunes suites orquestrals del període barroc.
El terme, que significa ’diversió', ’festeig', fou utilitzat per JS Bach, GPh Telemann i GF Händel, entre d’altres Händel, per exemple, l’inclogué per destacar aquest sentit festiu en la seva Música per als reials focs d’artifici , escrita per a celebrar la signatura del tractat de pau d’Aquisgrà entre França i Anglaterra el 1748 Bach el fa aparèixer com a moviment conclusiu de l' Ouverture , núm 4 en re M BWV 1069
pasticcio
Música
Obra composta per fragments extrets d’altres obres precedents, d’un o diversos autors, sovint destinada a ser representada.
La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no com obres sacres La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres Compositors de la talla de GF Händel o A Vivaldi, en…
contrafagot
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble de la família de la fusta, que sona una octava més baixa que el fagot.
Hom en té esment des de l’any 1620 El primer a donar-li un paper important sembla que fou Händel en el seu himne a Jordi II d’Anglaterra
pastoral
Música
Composició musical o literària que s’inspira en la figura més o menys estilitzada dels pastors, els seus costums, la vida rural o camperola, etc.
Com a gènere literari el seu origen es remunta a l’Antiguitat clàssica -destaquen Els idillis , de Teòcrit, i Les bucòliques 44-43 aC, de Virgili- La tradició cristiana recollí aquesta temàtica utilitzant-la sobretot en les dramatitzacions nadalenques Durant el Renaixement i el Barroc, fins ben entrat el segle XVIII, el gènere pastoral fou molt conreat Molts madrigals del segle XVI empraren textos d’aquesta mena, com també molts dels oratoris i les cantates dels segles XVII i XVIII Oratori de Nadal , de H Schütz cantates 85, 104 i 112, de JS Bach Messiah , de GF Händel, etc La influència d’…
bourrée
Música
Fou emprada sovint per Lulli, Rameau, Händel i Bach Les bourrées van generalment aparellades la segona ocupa un lloc semblant al del trio de minuet tradicional, i el conjunt acaba amb el da capo de la primera bourrée , sense repeticions
rellotge carilló
Tecnologia
Rellotge de taula, paret o campanar, que a cada quart d’hora fa sonar una curta tonada sobre una bateria de campanes.
El nombre d’aquestes pot oscillar entre quatre i dotze, bé que n'hi pot haver de més La tonada més característica dels rellotges de carilló és la del Big-Ben de Londres, basada en una frase de l’ària “I know that may Redeemer liveth” de l’oratori El Messies de G F Händel
clarí
Música
Instrument aeròfon de metall, de perforació cònica, sense forats ni pistons, precursor de l’actual trompeta.
Pel seu timbre clar i brillant fou utilitzat per a executar les parts agudes de les composicions de l’època del barroc Bach, Händel i com a instrument de les bandes militars en la primera comesa ha estat substituït per la trompeta en fa, mi bemoll o do trompeta Bach , i en la segona, per la corneta
glockenspiel
Música
Instrument idiòfon de percussió directa format per una filera de làmines metàl·liques que, percudides per uns martellets, produeixen un so argentí i clar.
Abasta dues o tres octaves de l’escala diatònica o cromàtica en aquest darrer cas, hom colloca una segona filera de làmines que corresponen als semitons En l’orquestra, fou utilitzat per primer cop per Händel a Saül i, posteriorment, per Mozart a La Flauta Màgica , i a partir del s XIX es convertí en un instrument usat habitualment
tedèum
Música
Cristianisme
Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut.
El nom prové dels dos primers mots de l’antic himne cristià Te Deum laudamus , que hom acostumava a cantar al final de l’ofici matutí Erròniament atribuït a sant Ambròs, sembla que en fou autor Nicetes de Remesiana, vers l’any 400 La melodia gregoriana tradicional és sòbria i majestuosa Des del s XVI molts músics han creat composicions per a acompanyar-ne la lletra Festa, Palestrina, Anerio, Purcell, Händel, Berlioz, Bruckner, Dvořák
corranda
Música
Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els s. XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite
instrumental.
Sembla que és una modalitat del brande En un principi tenia el ritme binari i era de moviment viu més tard el ritme esdevingué ternari, però adquirí forma lenta, sovint en compàs de 3/2 Fou introduïda a la suite per Bach, Händel i Rameau Hi ha una corranda italiana incorporada al s XVII a la música instrumental que es diferencia de l’anterior per un ritme ràpid escrit en compàs de 3/8 o de 3/4
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina