Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
esmalt
esmalts heràldics: ataronjat
Heràldica
Nom genèric dels metalls i els colors, i també dels folres, emprats per a pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.
La representació gràfica dels escuts fou establerta 1638 pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta N'hi ha de tres classes metalls or i argent, colors gules, atzur, sable i sinople i folres ermini, vair i llurs variants Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall l’argent i el contraermini un color el sable altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat representat gràficament per un…
escut
Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper
, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall…
barrat | barrada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de barres alternativament d’un metall i d’un color en nombre parell; si passen de vuit se’n diu llistat.
Els objectes heràldics també poden ésser barrats
bandat | bandada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de bandes, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell; si passen de vuit, se’n diu cotissat.
Els objectes heràldics també poden ésser bandats
llistat | llistada
llistat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de llistes alternativament d’un metall i un color en nombre parell i superior a vuit.
Els objectes heràldics també poden ésser llistats
cotissat | cotissada
cotissat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de cotisses alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit.
Els objectes heràldics també poden ésser cotissats contraposició
faixat | faixada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de faixes, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell; si passen de vuit, hom en diu cintat.
Els objectes heràldics també poden ésser faixats Hom pot trobar algun faixat en el qual cada faixa és d’un esmalt diferent El faixat corrent és el de sis peces, i aleshores no cal dir-ne el nombre
guillat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als grossos d’argent angevins fets a Provença i a Nàpols a partir del s XIV.
El nom prové de la catalanització de la paraula italiana gigliato , utilitzada per a denominar aquestes monedes, que lluïen uns llirs heràldics Fou aplicada a d’altres monedes d’argent sobretot als carlins napolitans d’Alfons el Magnànim
cota d’armes
Militar
Túnica exterior i lleugera, amb senyals heràldics brodats, que hom portava damunt l’arnès.
El seu ús era necessari en les batalles personals i en els torneigs on tothom duia arnesos metàllics molt semblants i la faç coberta per tal de poder identificar els lluitadors
sigil·lografia
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència auxiliar de la història que estudia la morfologia i la classificació dels segells, que autentiquen els documents públics i privats a través de les èpoques.
La descripció de catalogació conté datació, atribució, tipus, matèria, sistema d’aposició, dimensions, descripció de l’anvers i el revers i llegenda Són importants també les fórmules enunciatives Els estudis sigillogràfics, de nivell científic, nasqueren conjuntament amb els diplomàtics de l’escola de Jean Mabillon i els benedictins de Sant Maur maurí La sigillografia constitueix, a la vegada, una font d’un gran interès per als estudis heràldics i iconogràfics de persones i d’art sumptuari Per a la corona catalanoaragonesa són clàssics l’estudi i la catalogació de Ferran de…