Resultats de la cerca

Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior, el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han…

Segons la matèria, hom distingeix poemes èpics, heroics o mítics, com els poemes d’Homer o l' Eneida de Virgili poesia èpica poemes històrics, com la Farsàlia de Luca poemes cavallerescs, com l' Orlando Furioso de l’Ariosto poemes didascàlics, com les Geòrgiques de Virgili, etc

Primitivament, els coristes servents del déu executaven una dansa entorn de l’altar, al ritme de càntics Fins al s VII aC el ditirambe anava lligat al culte de Dionís després se'n separà Amb les melodies de Lassos d’Hermione el ritme es féu més vivaç, i el temari dels càntics varià fins a l’infinit amb Simònides el ditirambe tocà tots els temes, divins o heroics, fins a convertir-se en la forma poètica d’on sortí la tragèdia grega

Originàriament, el poema èpic reunia en una unitat estructurada una sèrie de narracions —variacions d’un mateix tema— transmeses per via oral generalment eren anònims, i en solia existir més d’una versió Al costat d’elements reals —l’acció sol estar situada en èpoques històriques notables per llurs fets guerrers— s’hi troben elements llegendaris i fantàstics els mateixos protagonistes solen ésser herois amb qualitats sobrehumanes A Egipte se'n conserven restes en texts fúnebres i màgics La poesia èpica mesopotàmica —sumèria i accàdia— narra aventures dels déus Enūma elīs , poema de la…

Sorgí cap a la fi del segle VIII a l’illa de Java, des d’on s’estengué a les altres illes de la Sonda fins a Timor i a la península de Malaca Inicialment consistia en la projecció d’ombres sobre una superfície plana, mitjançant uns titelles o wajang de cuir retallat wajang kulit , representats de perfil i amb una fesomia molt característica que permetia de reconèixer els diferents personatges tradicionals Eren moguts per un o per diversos narradors o dalang , que afegien també eines, armes, cavalls, etc, a les ombres projectades i dirigien alhora la música de gamelan que sol acompanyar les…

Té fortes influències de l’art occidental i de l’art bizantí rus Bé que hom construí alguna església preromànica, com la dels sants Fèlix i Adaucte a Cracòvia 966, les primeres manifestacions importants de l’art polonès daten d’època romànica És en aquest moment que els monjos cistercencs d’origen francès fundaren nombrosos monestirs, que tingueren una gran influència, mentre s’estenia també la de les construccions fetes pels ordes militars alemanys de les construccions romàniques cal esmentar l’església de Kościół Mariacki a Cracòvia El primer edifici purament gòtic és la catedral de…

La població mongola, de tradició nòmada i ramadera, és dividida entre la Mongòlia Exterior, estat amb capital a Ulaanbaatar, la Mongòlia Interior, regió autònoma de l’Estat xinès amb capital a Hohhot, i la Xina La música vocal és predominant dins la música mongola Els instruments són en general un mer acompanyament per a la veu, però n’hi ha alguns que tenen una funció religiosa, en les cerimònies xamàniques Dins el conjunt de la música vocal es poden fer tres grans grups El primer grup és format pels cants èpics, interpretats exclusivament per homes Es tracta de cants de llarga durada, de…

Al segle XVI, i fins a l’expansió de la moda dels castrati a la segona meitat del XVII, la veu de tenor, amb una tessitura molt similar a la del baríton modern, esdevingué la més important en el cant solista protagonisme compartit amb la veu de soprano en el repertori secular Fou en aquest període que sorgiren els primers tenors de fama internacional Giulio Caccini, compositor de Le nuove musiche i de Nove musiche e nuova maniera di scriverle obres fonamentals per a conèixer l’estil virtuós de les obres per a veu solista d’aquesta època, i Luigi Rossi, també cantant i compositor…

La seva forma abreviada, mezzo, és utilitzada amb molta freqüència Es poden distingir diferents tipus de veu de mezzosoprano la mezzo coloratura , veu lleugera i brillant amb molta facilitat per a les agilitats en tota l’extensió de la veu com per exemple Marcellina en Les noces de Fígaro i Sextus en La clemenza di Tito , de WA Mozart, i la majoria de papers rossinians, com Rosina en El barber de Sevilla i Angelina en La Cenerentola la mezzo dramàtica, veu d’una especial força i resistència i amb un registre agut molt rotund Amneris en Aïda i Èboli en Don Carlos , ambdues de G Verdi, i Die…