Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
honrat | honrada
Història
Tractament donat als prohoms de ciutats i viles.
A Barcelona, a partir del 1510, els ciutadans honrats reberen el de magnífic
burgès | burgesa
Història
A partir del s XIII a les viles dels Països catalans, d’Aragó i d’Occitània (a diferència de França i de Castella), membre del patriciat que, igual que els ciutadans de les ciutats, es distingien dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic, per tal com vivien de rendes, condició suprimida el s XVIII.
ida al s XVIII Eren anomenats homes de vila o prohoms i, especialment al País Valencià, igualment ciutadans A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació de burgès honrat o home de vila honrat o, igualment, ciutadà honrat Com passava entre els ciutadans, a partir del començament del s XVI hom distingia el burgès insaculat o de matrícula del burgès de privilegi o de rescripte , o encara, entre el burgesos insaculats, el burgès immemorial de l’insaculat en època moderna ciutadà El 1529 els burgesos de Vilafranca del Penedès foren equiparats…
home de vila
Història
A la baixa edat mitjana, prohom d’una vila.
A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació d' home de vila honrat burgès
ciutadà
Història
A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del segle XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats…
discret | discreta
Història
Tractament donat, als Països Catalans i durant l’Antic Règim, als notaris, procuradors, cirurgians, apotecaris i altres membres de l’estament d’artistes, i també als preveres.
Algunes vegades aquest tractament era substituït pels d' honorable o venerable o afegit a aquest honrable i discret , venerable i discret Havia estat donat alguna vegada també als mercaders i, especialment, a algunes autoritats menors, com patrons de nau, cònsols de catalans, prohoms de consells municipals, etc, acompanyat sovint d’uns altres adjectius honrat, savi i discret
privilegi nobiliari
Dret català
Concessió mitjançant privilegi d’un dels graus de noblesa: privilegi de generós, privilegi de burgès honrat, privilegi de ciutadà honrat, privilegi militar o de cavaller, privilegi de noble
.
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en assegurances…
indefinit | indefinida
Gramàtica
Concepte gramatical oposat al de definit i aplicat sobretot a l’article, als adjectius i als pronoms, als quals confereix una significació d’indeterminació o de vaguetat.
L' article indefinit un, una, uns, unes , que molts gramàtics inclouen més aviat dins les formes adjectivals o pronominals, pot revestir matisos especials de significació, com és ara el de qualitat principal o característica és un gandul/és gandul , el d’allusió emfàtica a qualitats conegudes d’una cosa o persona caldria un Einstein per a resoldre aquest problema ha travessat tot un Pirineu , el d’aproximació quantitativa eren uns cinquanta a menjar i el de substitució emfàtica de l’article definit un home honrat no ho faria, això Entre els adjectius indefinits , alguns…
guarda de la moneda
Història
Ciutadà honrat elegit anualment pel Consell de Cent per vetllar que la moneda de Barcelona fos fabricada segons els privilegis de la ciutat.
L’elecció dels dos guardes de la moneda es féu, almenys des de l’any 1258, arran de la creació de la moneda de tern a Barcelona per Jaume I
fe
Convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o l’experiència, que algú és honrat, és capaç o diu la veritat, que alguna cosa és eficaç, és veritable o s’esdevindrà.