Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
àstat
Química
Element químic radioactiu de nombre atòmic 85.
Té uns 20 isòtops, essent el més estable el 2 1 0 At vida mitjana 8,3 hores El 1940 Emilio Segrè i collaboradors identificaren l’isòtop 2 1 1 At bombardejant bismut amb partícules α accelerades amb un ciclotró Químicament, l’àstat és alineat amb els halògens, darrere el iode, amb el qual té més semblances
americi
Química
Element químic artificial radioactiu transurànic (Z=95; isòtop més estable: 2 4 2 Am, de vida mitjana 7.650 anys), de la família dels actínids.
L’any 1944 Seaborg i els seus collaboradors identificaren l’isòtop 2 4 1 Am vida mitjana 433 anys en els productes de desintegració del 2 4 1 Pu S'acumulen quilograms d’aquest isòtop al llarg dels anys en els reactors nuclears L’americi és molt electropositiu i existeix en diversos graus d’oxidació en solució aquosa és normalment trivalent
fosfat de dinucleòtid de nicotinamida i adenina

NADP
Bioquímica
Coenzim l’estructura del qual és adenina-D-ribosa (fosfat)-fosfat-fosfat-D-ribosa-nicotinamida.
Fou aïllat del llevat per H von Euler i els seus collaboradors el 1931 poc temps després, Warburg i Christian l’identificaren en els eritròcits Actualment és aïllat a partir del fetge de porc, per adsorció amb carbó actiu, bescanvi iònic o cromatografia Àmpliament distribuït en la matèria viva, actua com a transportador d’hidrogen en les oxidacions aeròbiques i anaeròbiques i en les fermentacions Sembla que és reduït per menys enzims que el NAD És un cofactor en la hidroxilació d’anells aromàtics o esteroides en els enzims
berkeli
Química
Element químic artificial radioactiu (transurànid) de la família dels actínids, de símbol Bk i nombre atòmic 97.
L’isòtop més estable és el 2 4 7 Bk vida mitjana, 10 4 anys L’any 1950 Thompson, Ghiorso i Seaborg identificaren l’isòtop 2 4 3 Bk vida mitjana, 4 hores 30 min en bombardejar el 2 4 1 Am americi amb ions heli Ha estat obtingut en prou quantitat per a poder estudiar-ne químicament les propietats, les quals, en general, són semblants a les del curi passa de l’estat trivalent al quadrivalent sota la influència d’agents oxidants Pot ésser separat d’altres elements transurànics per bescanvi iònic o per extracció de BkIV amb àcid dioctilfosfòric en heptà
associació estel·lar
Astronomia
Agrupació d’estrelles d’un mateix tipus espectral en un volum reduït d’espai.
La idea d’agrupació estellar fou proposada el 1947 per l’astrofísic Viktor Amazaspovič Ambartsumian, en descobrir que gairebé tots els estels coneguts aleshores del tipus T Tauri es trobaven en dues regions molt concretes, Taurus-Auriga i Àguila-Serpentaris Posteriorment s’observà que també les estrelles de tipus O i B tendeixen a agrupar-se, i se n'identificaren fins a vint grups A diferència dels cúmuls estellars, la densitat d’una associació estellar no és més elevada que la de la regió que l’envolta En ésser tant les estrelles de tipus T Tauri com les de tipus O i B joves,…
dengue
Patologia humana
Infecció vírica en principi benigna produïda per virus del gènere Flavivirus i transmesa pel mosquit Aedes aegypti.
És pròpia de les regions tropicals i subtropicals La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS El dengue greu anteriorment anomenat febre hemorràgica del dengue s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta Presenta, a més de febre i la resta de símptomes…
sagrat
Etnologia
Religió
Sociologia
Dit de tot allò que és relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per a mantenir la…
bòxer

Execució de bòxers després de la revolta
(CC0)
Història
Membre d’una societat secreta xinesa de caràcter xenòfob sorgida arran de la derrota xinesa davant el Japó (1895) i de les pressions politicoeconòmiques de les potències europees a la darrera dècada del segle XIX.
La revolta dels bòxers , que culminà amb l’assalt de les legacions estrangeres a Pequín 1900, fou l’expressió d’aquest descontentament nacional xinès davant la penetració occidental Com en altres ocasions, les societats secretes actuaren d’element aglutinador L’any 1898 començà a manifestar-se al nord de la Xina l’agrupació Punys de justícia i de concòrdia Yihequan, procedent de la Bailian hui , en les activitats de la qual ocupava un lloc important la boxa ritual D’aquí deriva el nom anglès boxer boxador del moviment Els bòxers s’identificaren amb les milícies locals tuan ,…
fissió

Fissió nuclear d’un nucli d’urani 235: els productes de fissió emeten uns set electrons i es transmuten en elements estables
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la partició d’un nucli atòmic en dos altres nuclis de masses comparables.
Fou descoberta en bombardejar urani amb neutrons, amb la idea d’obtenir, artificialment, elements desconeguts que, en la taula periòdica, hom havia de situar més enllà de l’urani, darrer element natural conegut Des del 1934 Fermi utilitzà els neutrons com a projectils de bombardeig contra nuclis, especialment d’urani, i arribà a identificar un isòtop de l’element 93 neptuni El 1939 Hahn i Strassmann, amb experiències semblants, identificaren un isòtop del bari element 56 i el seu descendent radioactiu, el lantà element 57, i per això hom els considera descobridors de la fissió Les…
forà | forana
Història
Fins al s. XVIII, habitant d’un mas, una parròquia o un lloc adscrit a una ciutat o una vila.
A Mallorca i a Eivissa, els forans constituïen un estament específic mà de fora o mà forana i tenien participació com a tal en el govern municipal Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà , que es reunia alternadament a Sineu i a Inca una delegació d’aquest sindicat formava part del Gran i General Consell , del qual constituïa un terç del total de representants A partir de mitjan s XIV només una minoria era propietària de la terra, molts conreaven els camps de rics ciutadans i uns altres pocs estaven…