Resultats de la cerca

Hom pot considerar la idolatria com un moment avançat de la consciència religiosa o bé con una degeneració de l’esperit monoteista

Ha d’ésser distingit de la idolatria El monoteisme hebreu prohibí tota representació de Déu en imatge El cristianisme, però, en nom de l’encarnació, introduí el culte de les imatges Al segle VIII sorgí una forta disputa a l’Església grega entre partidaris i contraris al culte de les imatges iconoclàstia

Fins a un cert punt la mitologització correspon al procés d'idolatria o hipostatització del significat en la mesura que aquest ja no és pres com a símbol que remet a quelcom diferent, ans com a significat mateix La ulterior elaboració racional que d’aquesta identificació entre significant i significat comporta la mitologització és precisament l’objecte contra el qual es dirigeix la desmitologització

És realitzada en dues formes fonamentals per mitjà dels signes externs o bé a través de manifestacions de la divinitat En el primer cas, hom observa atentament els astres, els ocells, les vísceres de la víctima sacrificada aruspicina, el foc piromància, el fum, les mans quiromància, etc En el segon, són tinguts en compte els somnis oniromància o els oracles oracle com a manifestacions de la divinitat Pròpia dels pobles orientals, la màntica, des dels astròlegs babilonis fins als sacerdots romans, constituí un factor important en la història de les antigues religions, amb les quals…

El mot sol tenir una connotació pejorativa, a causa del tractament històric que hom n'ha fet des del punt de vista ètic i penal Creat pels primers moralistes cristians, el mot fou derivat del comportament dels habitants de Sodoma, que, segons el Gènesi , volgueren conèixer els visitants de Lot la Bíblia en aquest cas no condemna tant llur pràctica sexual com la conculcació del dret de l’hospitalitat d’altra banda, el Levític també condemna aquesta pràctica, i sant Pau en parla com d’una infàmia, conseqüència del pecat radical d’idolatria dels pagans Anomenada “pecat abominable” o…

En el llenguatge cristià, el mot en grec metánoia , que en el Nou Testament significa la conversió o canvi radical del cor s’aplica a tot el conjunt d’actes interiors i exteriors a través dels quals una persona abandona l’estat de pecat, en tant que aquest comporta la destrucció de l’amor a Déu i als germans Al començament significà, sobretot, el baptisme, bé que aviat indicà un sagrament especial, destinat a significar i produir el perdó del pecat per part de Déu i la reconciliació del pecador penedit amb l’Església La manera concreta de celebrar-lo ha variat moltíssim al llarg dels segles…

Basat en una distinció dualista entre el principi del bé i el del mal, el maniqueisme es caracteritza per una teoria de la salvació que estableix aquesta en tres fases la inicial, en què ambdós principis resten separats, la del temps mitjà o present, en què es barregen, i la del temps final, en què tornen a restar separats El principi del bé s’identifica amb el Pare etern judeocristià, i el del mal, amb el príncep de les tenebres Ahrimān, o Satanàs Del Pare fou engendrada la Mare de la Vida, de la qual nasqué l’Home Primordial, que fou vençut pels dimonis nascuts del príncep del mal el…

Ha estat la doctrina més àmpliament acceptada i de més gran influència en el protestantisme El calvinisme és fonamentalment una doctrina teocèntrica Alhora reforma anticatòlica i antiluterana, admet la Trinitat, l’Encarnació del Fill de Déu en una verge, les dues natures del Crist, la teoria de sant Agustí sobre la gràcia, la predestinació i el pecat original L’església calvinista, l’autoritat de la qual ve directament de Déu, té com a missió predicar-ne la paraula, administrar els sagraments i vetllar per la disciplina eclesiàstica Els elegits més illustrats han d’ensenyar els altres a…

L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l’home A…