Resultats de la cerca

Hom distingeix entre una saviesa creada i la Saviesa increada, distinta de les persones divines parallel evident amb la doctrina de les energies de GPalamàs La Saviesa, principi teàndric de les coses creades, constitueix el nexe d’unió entre Déu i el món Aquest ensenyament es relaciona amb la teoria platònica de l’ànima del món, amb la doctrina sobre la Theotokos i amb la teologia de l’Esperit Sant

De cara a salvar la realitat de la divinització de l’home distingí entre la divinitat superior i invisible i l’energia divina inferior i visible en forma de llum, com al Tabor, i que no és més que la gràcia increada Això provocà la reacció de Barlaam el qual, seguint la concepció escolàstica de la gràcia creada i que identifica l’essència divina i els seus atributs, l’acusà de diteista

El sobrenatural és gratuït no sols en el pla metafísic de les possibilitats de la creatura, sinó també en el pla de la seva existència real, i específicament en la situació concreta l’home, per la seva lliure culpa, s’ha fet positivament indigne d’una tal comunicació Per raó de la unitat en l’home entre esperit i matèria, el sobrenatural és un factor intern de la història espiritual, talment que la creació ateny la seva finalitat i perfecció no pas en una hipotètica natura pura, sinó en la gràcia, la qual no es la finalització posterior d’un món vers fites superiors extrínseques, sinó que és…

Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…

Bé que en Aristòtil és una entre les diverses categories, la relació fou desenvolupada entre els escolàstics de manera que abraçava ja un camp molt més ampli de modalitats i subdivisions i en aquesta línia ha estat definitiva, contemporàniament, l’aportació d’E von Hartmann, el qual fa de la relació una categoria talment fonamental Urkategorie que inclou totes les altres categories És important, així mateix, la distinció tradicional entre la simple relació lògica , establerta només per la ment, i la relació pròpiament ontològica, o relació real , en el si de la qual l’escolàstica distingí…

La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…