Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
inlandsis
Geomorfologia
Hidrografia
Gran acumulació de glaç que, en forma de lent biconvexa, cobreix una superfície extensa, amb un gruix mitjà, a la part central, superior als 2 000 m.
Actualment hi ha dos grans inlandsis el de Grenlàndia 1 660 000 km 2 i el de l’Antàrtida més de 13 000 000 km 2 , restes de dos grans mantells glacials existents als períodes glacials quaternaris L’existència de l' inlandsis és deguda a la manca de fenòmens d’ablació més que no pas a l’abundància de precipitacions en forma de neu, especialment al centre de l' inlandsis A la perifèria es formen llengües que arriben a la mar, on es fragmenten i constitueixen icebergs
urstromtal
Geomorfologia
Hidrografia
Vall ampla al peu d’un inlandsis en un procés negatiu de retirada per canvi climàtic; aquesta vall recull les aigües proglacials, és a dir, de fusió de la massa glacial, i les evacua.
A la plana nord d’Alemanya, certes valls actuals segueixen una direcció general NW que constituïa durant el Quaternari el camí d’evacuació de les aigües de fusió de l' inlandsis
paviment glacial
Geomorfologia
Superfície d’una roca, generalment dura, aplanada i polida, que presenta a més estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial (glacera), d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.
Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga glacera o…
desglaç

Àrea mínima de gel a l’Àrtic (setembre 2012) provocada pel desglaç estival
© NASA
Geologia
Fosa de la neu, del glaç, quan s’eleva la temperatura per damunt del punt de congelació.
Les conseqüències d’aquest fenomen són molt diverses, tant en l’aspecte físic com en l’aspecte humà El desglaç estacional origina l’augment del cabal dels torrents i rius d’alta muntanya i explica, alhora, que durant l’estiu els grans aparells fluvials puguin mantenir una mitjana d’aigües elevada El desglaç dels rius permet per exemple, a Rússia la represa de la navegació fluvial amb totes les conseqüències economicosocials que aquest fet ocasiona de la mateixa manera, el desglaç marí prop de certes regions fredes, com les costes siberianes, facilita les comunicacions durant l’estiu D’altra…
casquet glacial
Geologia
Acumulació de glaç que cobreix grans superfícies del globus ( inlandsis
).
ablació
Geologia
Pèrdua de glaç soferta per una glacera o un inlandsis.
Inclou processos de fusió i de sublimació L’ablació depèn de la radiació solar modificada per l' albedo el glaç ennegrit per les morenes, d' albedo més feble, fon més la calor transmesa per la pluja i pels corrents d’aigua de fusió la temperatura i el moviment de l’aire el föhn és un agent d’ablació poderós la boira, que forneix calories per condensació del vapor en contacte amb la superfície freda del glaç i que pot impedir el regel nocturn En latituds mitjanes, per exemple als Pirineus, l’ablació guarda correlació sobretot amb les temperatures màximes diàries del final de primavera a l’…
alimentació
Geologia
Increment de la massa de glaç, en una glacera o en un inlandsis.
És un fenomem oposat al d’ablació L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc És difícilment mesurable els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals
morena
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació d’esbaldregalls caiguts damunt una glacera, que són transportats durant un cert temps i finalment són dipositats.
Aquests materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç gelivació, especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl Les seves dimensions són molt variades heterometria en efecte, poden oscillar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i les parets de…
terrassa
Geomorfologia
Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens…
zona d’ablació
Geologia
Alimenta els corrents d’aigua proglacials