Resultats de la cerca

Les espècies d’aquest gènere només viuen bé per parelles, i per això els agapornis són designats també amb el nom de lloros inseparables

Sovint l’atribut és inseparable i limitatiu del concepte

Amb relació a l’essència, la propietat propietas o proprium es diferencia del gènere i l’espècie respecte a l’accident, és inseparable, com aquest, del subjecte que la posseeix, alhora que, a diferència de l’accidental, només és present en una espècie determinada de subjectes

Representa el repòs, en oposició al cinquè grau o dominant, que representa la tensió Dóna el nom a l’escala i és inseparable del concepte de tonalitat Fins al s XVIII rebé els noms de nota principal i de nota final Les composicions del període anomenat clàssic tenen la tònica com a nota final En l’harmonia tonal, l’acord perfecte comença i acaba amb la tònica

Una importància peculiar té el concepte de mediació en Hegel, en el sentit de moment intrínsec del coneixement en virtut del qual aquest assumeix el particular en l’universal i fa del darrer un universal concret Com a negadora de tot salt i alhora de tot immobilisme en el real, la mediació hegeliana fou criticada per Kierkegaard i fou recollida, bé que també transformada en el seu significat concret, pel marxisme, per tal com és inseparable d’una concepció dialecticoracional de la realitat

Per accedir a un element identificat d’aquesta manera, hom compara la clau associada a la dada amb la clau donada aquesta operació, quan es té una memòria associativa, es fa automàticament La identificació pot ésser única o no si no ho és, l’objectiu de la recerca per clau pot consistir a seleccionar tots els elements identificats per aquesta clau Tipus particulars molt corrents de claus són l' etiqueta i el marcador definits pel fet d’ésser inseparable o separable, respectivament, de l’element encara que la definició precisa de cada una depèn del context o del llenguatge de…

L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intelligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intellectuals L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat

Fins a tal punt la teoria és inseparable de la pràctica, que, per exemple, les teories relatives al que hom anomena fenòmens humans no sols poden transformar la realitat en elles teoritzades, sinó que àdhuc ho solen fer Així, doncs, la tradicional contraposició entre teoria i pràctica no respon sinó a una caricatura no exempta, però, d’un cert fonament en extrems de pura teorització obrats també al llarg de la història, i en aquest sentit l’equivalent distinció entre interpretació filosòfica del món i transformació pràctica d’aquest ha d’ésser entesa més aviat en el sentit d’una…

El fruit és una baia de la mida d’un ou, amb la pell arrugada i de color púrpura quan és madur En aquest estat, té un aspecte ben poc atractiu i sembla que el fruit estigui passat, però en realitat és quan està a punt per a consumir-lo El que es menja és la polpa, de gust agredolç i refrescant, que envolta les petites llavors negres i brillants que hi ha a l’interior Si el fruit es menja fresc es mengen també les llavors, ja que la polpa és inseparable d’aquestes El suc d’aquesta fruita, ja sense les llavors, és una beguda molt popular als països on es produeix i es fa servir…