Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
acte morbós
Qualsevol dels actes anormals que realitzen els malalts mentals.
Els actes morbosos tenen un valor diagnòstic i molt sovint són l’únic element d’informació que té a l’abast el psiquiatre, sobretot amb certs malalts difícils d’interrogar D’altra banda, hi ha una sèrie d’individus amb anomalies de caràcter o d’afectivitat que només a través d’aquests actes manifesten llur desordre psíquic Una acció delictiva o simplement desusada pot constituir la primera manifestació d’un trastorn mental que fins aquell instant era completament ignorat
servidor de noms de domini
Electrònica i informàtica
En una xarxa, servidor encarregat de traslladar els noms (alfanumèrics) de les màquines dins d’un domini (conjunt d’usuaris que comparteixen certs recursos) a adreces numèriques de xarxes.
En el cas de les xarxes internet, el servei de DNS trasllada els noms de màquines d’adreces a internet protocol d’internet En el context del sistema de noms de domini, servidor dispositiu o programari capaç de respondre a peticions DNS fent l’anomenat procés de resolució de noms Aquest consisteix en, donat un nom de domini, una classe i un tipus de registre de recurs, respondre amb el contingut del registre de recurs associat amb aquell nom, com ara una adreça IP Per exemple, un servidor de noms que fos preguntat amb la tripleta { wwwenciclopediacat , classe=IN, tipus=A} podria respondre l’…
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de…
microeconomia
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia les unitats de decisió individuals —consumidors, empreses— i la manera com llurs decisions afecten els preus i les quantitats dels béns i factors de la producció.
El concepte central en el qual es basa la seva anàlisi és el mercat i suposa l’existència de competència perfecta són considerades com uns casos especials les situacions de competència imperfecta o monopolista L’anàlisi microeconòmica fonamentalment estàtica s’inicià amb el marginalisme, que dóna una gran importància a l’estudi de l’equilibri general de tots els mercats de l’economia mercat de productes finals, de productes intermedis i dels factors de la producció Tracta també de les condicions necessàries perquè l’economia arribi a l’equilibri general i de les conseqüències dels canvis en…
a
Gramàtica
Preposició.
Usos d’ a Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten L’indret on és o s’esdevé alguna cosa Tenir botiga a la ciutat Viure a València La direcció devers un punt sovint en correlació amb la preposició de Anar a veure una pellícula Els vols diaris a París Anar de Barcelona a Perpinyà El terme final d’un moviment, propi o figurat Arribar al riu Aquest negoci va al desastre En correlació amb de , el terme final d’una distància De banda a banda del carrer 2 Expressa relacions circumstancials de temps que denoten El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa Som…
penyora
Jocs
Càstig (consistent a realitzar algun exercici, a interrogar algú, etc) imposat al qui falla o comet un determinat error en certs jocs, anomenats, per això mateix, de penyores
.
parlamentarisme
Política
Dret constitucional
Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder.
És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en un règim parlamentari, el govern és, en…