Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
ubiqüitina
Bioquímica
Proteïna cel·lular eucariota implicada en la degradació d’altres proteïnes.
S'uneix covalentment a les proteïnes que han d’ésser degradades, la qual cosa en permet el reconeixement pels sistemes proteolítics intracellulars
lisi
Biologia
Fenomen consistent en la destrucció total o parcial del contorn (membranes i parets) de la cèl·lula i en la dispersió del citoplasma.
La lisi es pot produir espontàniament , per degeneració de les cèllules els seus agents són les substàncies lítiques intracellulars, biològicament , per acció de bacteriòfags, o fisicoquímicament , per nombrosos agents lítics ultrasons, tractaments mecànics, HCl, etc
rabdomiòlisi
Medicina
Trencament de fibres musculars secundari que habitualment és causat per malalties que comporten destrucció muscular i per exercicis físics desmesurats.
Clínicament s’expressa amb pèrdua de força muscular i miàlgies La ruptura de cèllules musculars provoca un vessament a la circulació sanguínia de substàncies intracellulars, com ara enzims, mioglobina i electròlits Algunes d’aquestes substàncies, sobretot la mioglobina, poden ocasionar lesions renals i hemòlisi intravascular a altes concentracions
toxina
Patologia humana
Substància tòxica i antigènica produïda per bacteris.
Segons la constitució química, hom pot dividir les toxines en holoproteiques elaborades principalment per bacils esporulats grampositius, com és ara les toxines tetàniques i les botulíniques, heteroproteiques endotoxines dels bacils grampositius o antígens protídics amb glúcids i lípids i enzimàtiques amb funcions d’inhibició, lisi, etc, com la hialuronidasa, la collagenasa, l’estafilocoagulasa, etc En patologia hom classifica les toxines en intracellulars o endotoxines constitueixen els antígens flagellars, capsulars o somàtics i extracellulars o exotoxines , que exerceixen l’acció tòxica…
bioelement
Bioquímica
Element químic que participa en la constitució d’un organisme viu.
L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits, vísceres, etc,…
via metabòlica
Bioquímica
Sèrie de reaccions enzimàtiques intracel·lulars consecutives que transformen una molècula en una altra.
Les vies metabòliques centrals són notablement semblants en totes les formes de vida Un cop una molècula ha entrat en una via, sovint no té alternativa i ha de continuar experimentant una sèrie de transformacions successives però no totes les vies són necessàriament lineals, i algunes són ramificades Els destins metabòlics de la majoria de molècules són, no obstant això, limitats El metabolisme cellular és la suma total d’un gran nombre de vies biosintètiques i degradadores o catabòliques connectades de tal manera, que els productes de les vies degradadores poden ésser utilitzats per a…
motilitat
Biologia
Propietat de la major part dels organismes vius que els permet de moure’s espontàniament o en resposta a estímuls de diversa mena.
La motilitat permet d’assegurar moviments susceptibles d’engendrar la locomoció, el tropisme, les taxis, les cinesis, etc, i ha tingut un paper molt actiu en l’evolució de la matèria viva La motilitat té una àmplia gamma de possibilitats al llarg de l’escala zoològica i presenta una successiva complexitat, que va des dels moviments intracellulars i cellulars fins a la locomoció animal El moviment intracellular tradueix la vitalitat de la matèria viva en oposició a la matèria inerta, com és el cas del moviment intens dels cromatòfors dels bacteris El moviment cellular pot ésser de diferents…
rickèttsia
Biologia
Bacteri paràsit intracel·lular dels vertebrats, del gènere Rickettsia, que té un cicle natural en què intervenen artròpodes hematòfags (com les puces).
Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro presenta força…
citoesquelet
Biologia
Conjunt de fibres intracel·lulars que organitzen la distribució dels orgànuls cel·lulars i donen forma i mobilitat a la cèl·lula.
Present a totes les cèllules eucariotes, és format per una xarxa de filaments proteics, els dos més importants dels quals són els filaments d’actina i els microtúbuls La seva similitud en tots els organismes eucariotes en fa suposar una aparició molt primerenca Tant els filaments d’actina com els microtúbuls intervenen en la generació de moviments cellulars i de les estructures i orgànuls interns, els quals estan units, directament o indirecta, al citoesquelet D’altra banda, els microtúbuls també participen en la reproducció cellular distribuint els cromosomes uniformement entre les dues…
catepsina
Bioquímica
Cadascun dels enzims hidrolítics intracel·lulars, del grup de les endopeptidases, com és ara la catepsina C, i la catepsina D.
Les catepsines són localitzades en molts teixits, principalment en el fetge, el ronyó i la melsa Per a actuar necessiten la presència de determinades substàncies reductores, com la cisteïna o el glutatió Hom admet que intervenen en la biosíntesi d’enllaços peptídics i que són els principals responsables de l’autòlisi post mortem dels teixits