Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
interrogatio in iure
Dret civil
Facultat legal de tota persona interessada en una herència de demanar que l’hereu sigui cridat pel jutge a declarar, abans de trenta dies, si l’accepta o la repudia.
Hom interpreta el silenci de l’interpellat, segons el dret civil català, com a repudi, mentre que el Codi Civil espanyol ho entén com a acceptació de l’herència
utriusque iuris
Dret
Locució que significa ‘d’ambdós drets’ i que hom usa per a indicar que una norma, un precepte, una llei, etc, és recollida tant pel dret civil com pel canònic.
Aquesta locució també apareix en ablatiu in utroque iure , per a indicar que un advocat té ambdues llicenciatures dret civil i dret canònic
prefecte
Història
A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.
Entre tots ells, es destacaven el praefectus iure dicundo encarregat de la jurisdicció de les ciutats allunyades de Roma, el praefectus urbi que havia de substituir els cònsols en llurs absències i el praefectus praetorio , delegat de l’emperador en el comandament de les cohorts pretòries Aquests darrers, sota Dioclecià, en nombre de quatre, presidiren les noves prefectures en què fou dividit l’Imperi i acompliren funcions judicials i militars
duumvir
Dret romà
Cadascun dels dos magistrats que exercien funcions de caire civil (judicial o administratiu) o religiós.
El seu mandat era d’un any, bé que la reelecció era admesa fins a un màxim de cinc anys N'hi hagué de diverses classes duumviri aediles, encarregats de la policia de la ciutat, duumviri aedi dedicandae , que consagraven els edificis a la divinitat, duumviri iure dicundo , que administraven i governaven un municipi o colònia, duumviri perduellonis , dedicats a perseguir i jutjar els delictes de traïció, etc
abalienació
Dret romà
Alienació, cessió o transmissió, dins el territori romà, de les res mancipi a ciutadans romans, a llatins o bé als estrangers que tinguessin un privilegi especial, mitjançant la renúncia davant els magistrats amb les fórmules traditio nexu, mancipatio o in iure cessio.
diòcesi
Cristianisme
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.
En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…
rei | reina
Història
Persona que exerceix la sobirania d’un regne.
El rei pot ésser rei electiu quan ha estat triat per elecció, rei hereditari quan assoleix el títol per dret d’herència, rei absolut sense limitació de tipus jurídic, generalment basat el seu poder en el dret diví, rei constitucional que té el poder definit per una constitució, rei associat quan rep el títol d’un altre rei —generalment el pare o un germà— per tal d’associar-lo a l’exercici del poder Hom parla de rei titular o nominal , en el cas d’una persona que porta el títol de rei d’un país perquè hi té o hi creu tenir drets, però no n’exerceix cap poder, i de rei de dret o de iure…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…