Resultats de la cerca

El simple consentiment dels atorgants és causa civil suficient per a la constitució d’un pacte En el dret justinianeu s’anaren assimilant els uns i els altres

Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú…

Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat…

El primer centre i el més important fou l' Escola de Glossadors de Bolonya , iniciada per Irnerio o Guarnerio vers el 1100, que atragué un gran nombre de deixebles el succeïren Bulgaro mort el 1166, Martino Gosia mort el 1165, Ugo mort el 1171 i Iacopo di Porta Ravegnana mort el 1178, coneguts amb el nom d' Els Quatre Doctors El moment més brillant fou amb P Azzone mort el 1230, que l’escola arribà a tenir 10 000 deixebles, i les seves Summae al Codi a les Instituta gaudiren d’una gran autoritat Accursio mort vers 1260/63, autor de la Magna glossa , on recull i concilia divergències dels…

Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…

En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…

L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…