Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
kelvin
Física
Unitat SI de temperatura termodinàmica.
És igual a la fracció 1/273,16 de la temperatura termodinàmica del punt triple de l’aigua El seu símbol és K Rep el seu nom del físic i enginyer escocès William Thomson, lord Kelvin 1824-1907
efecte Kelvin
Electrònica i informàtica
Distribució irregular d’un corrent variable que circula per un conductor, de manera que la densitat de corrent és més gran a la perifèria que a l’interior.
Augmenta amb la freqüència quan és molt elevada, els corrents circulen pràcticament per la superfície del conductor
ona de Kelvin
Hidrografia
Ona en equilibri geostròfic que es propaga seguint un contorn.
Les ones de Kelvin es caracteritzen per no tenir velocitats perpendiculars a la paret, ja que les forces induïdes pel gradient de pressió a causa de la variació de la superfície causada pel pas de l’ona queden compensades per la força de Coriolis Aquestes ones es poden observar a l’equador i es propaguen cap a l’est, allà on la força de Coriolis canvia de signe
estructura de Kelvin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada al final del segle XIX per William Thomson com a solució del problema també conegut amb el seu nom.
És formada per celles polièdriques de 14 costats, 6 d’ells quadrats i 6 d’ells hexagonals lleugerament corbats i, segons Kelvin, complia la condició de ser l’estructura formada per celles del mateix volum amb l’àrea més petita de contacte entre elles, l’escuma ideal més eficient des del punt de vista termodinàmic Fou considerada així fins a la troballa de l’estructura de Weaire-Phelan el 1993, més eficient encara
temperatura
Física
Magnitud termodinàmica que posa en evidència l’energia tèrmica d’un cos amb relació a la d’un altre.
La idea més primària de temperatura és la que s’ha fet l’home com a conseqüència de la sensació fisiològica de fred i calor en produir-se un bescanvi d’energia tèrmica entre el cos humà i altres cossos o, simplement, el medi que l’envolta Des del punt de vista físic, la temperatura d’una substància pot ésser definida, segons la teoria molecular, com la mesura de l’energia cinètica mitjana de les molècules que la formen, o bé, segons la mecànica estadística, com la derivada de l’energia E respecte a l’entropia S a volum V constant És a dir En aquest sentit, la temperatura és una magnitud…
aïllador
Electrònica i informàtica
Peça de material dielèctric que serveix de suport als conductors.
Cal distingir els aïlladors per a línies aèries i per a installacions interiors Per a línies aèries hi ha els aïlladors rígids o de suport i els de suspensió o de cadena, constituïts per porcellana o vidre A les installacions interiors generalment tots són de suport, i estan constituïts per porcellana o aglomerats a base de resines sintètiques La porcellana que constitueix els aïlladors té un coeficient de dilatació lineal de 0,03 x 10 -4 per kelvin, una resistència a la tracció de 5 a 6 kPa i una resistència a la compressió d’uns 30 a 40 kPa Per tal que un aïllador de porcellana…
sistema MKSA
Física
Sistema d’unitats físiques en què les magnituds bàsiques són la longitud, la massa, el temps i el corrent elèctric, i les unitats corresponents el metre (m), el kilogram (kg), el segon (s) i l’ampere (A), respectivament.
En afegir-hi el kelvin, la candela i el mol, fou format el sistema internacional d’unitats SI
electròmetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar diferències de potencial basat en les accions electroestàtiques entre dues plaques o peces entre les quals és aplicada la diferència de potencial a mesurar.
El primer aparell d’aquesta mena fou ideat per lord Kelvin Un dels més coneguts és l’electròmetre de quadrants
parell astàtic
Física
Sistema astàtic format per dos imants iguals fixos sobre un mateix eix i disposats en sentit invers.
El moment magnètic total és nul L’òrgan mòbil d’alguns aparells de mesura és format per un parell astàtic de manera que la bobina de l’aparell actua solament sobre un dels imants galvanòmetre de lord Kelvin
zero absolut
Física
Límit inferior de la temperatura que pot atènyer la matèria per absència total d’agitació tèrmica.
Per això, en el zero absolut la matèria, independentment de la pressió a què és sotmesa, només es troba en l’estat sòlid Per definició, és l’origen de l’escala termodinàmica de temperatura, anomenada també Kelvin o absoluta, i val —273,15°C