Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
lígur
Història
Individu d’un antic poble de la costa mediterrània establert a la part sud-oriental de la Gàl·lia Cisalpina, entre les actuals ciutats de Marsella i La Spezia.
Poble ensems de muntanyencs i mariners, establí colònies a la península Ibèrica i a Còrsega Els lígurs foren sotmesos pels romans, després de llargues guerres, que començaren el 237 aC i no acabaren fins a l’època d’August 14 aC El 336 dC la part meridional de llur territori fou incorporada a la província romana dels Alpes Cottiae , i la part septentrional, unida a l’Emília, formà la província de Ligúria, la capital de la qual fou Mediolanum Milà
depressió lígur
Meteorologia
Geografia
Centre de baixes pressions, situat normalment sobre el golf de Gènova, que origina una gran inestabilitat a la Mediterrània occidental, per tal com atreu les pertorbacions del front polar i crea corrents pertorbats del SE (llevantada).
Freqüent tot l’any, llevat de l’estiu, quan dominen la Mediterrània les altes pressions subtropicals S'origina per causes dinàmiques, quan les masses d’aire fred del N o NW arriben fins al golf de Gènova i originen forts corrents ascendents de l’aire més càlid
gal·loitàlic
Lingüística i sociolingüística
Grup dialectal del nord d’Itàlia caracteritzat pel fet de posseir un substrat cèltic comú.
Comprèn els dialectes següents llombard, emilià, piemontès i lígur italià
leponci | lepòncia
Història
Habitant d’una antiga població situada a la cadena alpina i estesa des de les fonts del Roine al llac de Como.
Els leponcis parlaven una llengua el lepòntic preindoeuropea i mediterrània, molt afí a la lígur, conservada en diverse inscripcions redactades, en una varietat de l’alfabet etrusc septentrional, dita “alfabet de Lugano”
centre d’acció
Meteorologia
Cèl·lula ciclònica o anticiclònica que té estretes relacions amb la circulació de les capes altes de l’atmosfera i presenta un caràcter gairebé permanent a la seva situació.
Té un important paper mecànic director sobre l’evolució del temps a les regions veïnes En són els més coneguts la depressió d'Islàndia i l’anticicló de les Açores per als Països Catalans és especialment rellevant la depressió lígur o baixa pressió de les Balears
italocèltic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup lingüístic indoeuropeu que tenia característiques comunes amb l’itàlic i el cèltic.
Pertanyien versemblantment a aquest grup el lígur , estès pel nord i el centre d’Itàlia i pel sud de la Gàllia, el lepòntic , a la regió dels grans llacs d’Itàlia, i el sícul , parlat a Sicília i a la Itàlia central abans del llatí més problemàtica és la pertinença del rètic , molt influït per l’etrusc
clima mediterrani

Àrees del món amb clima mediterrani que comparteixen les característiques del bioma
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Clima típic dels països de la Mediterrània, que li dóna nom, però no n’és exclusiu, car es dóna a les costes occidentals dels continents, entre 30° i 45° de latitud, sense ésser zonal.
És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de circulació d’…
escola florentina
Retrat d’home jove del pintor florentí Sandro Botticelli
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Florència del començament del s. XIV a la darreria del XVI.
Sota la protecció de les puixants famílies de mercaders i de banquers, especialment dels Mèdici, Florència fou el centre més important del Renaixement Hi immigraren un gran nombre d’artistes i se n'hi formaren molts d’altres, els quals portaren l’estil florentí a gairebé tot Europa En arquitectura, F Brunelleschi renovà el concepte medieval de l’espai els edificis que bastí mostren unitat en la mesura, que es fonamenta en els mètodes de la perspectiva, així com simplicitat i ordenació en el tractament dels volums Entre els qui adoptaren els seus models sobresurten Michelozzo, B i G da Maiano…