Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
gel·laba
Gel·laba vista pel davant i pel darrere
Indumentària
Túnica llarga fins els peus, amb caputxa i amb mànigues prou amples per a permetre tot el moviment dels braços, que hom fa servir al Magrib.
síl·laba lliure
Lingüística i sociolingüística
Síl·laba que acaba en vocal (cadira), per oposició a síl·laba travada, que acaba en consonant (martell).
síl·laba feble
Fonètica i fonologia
Síl·laba que presenta una intensitat articulatòria poc forta; són febles les síl·labes inicials àtones i les àtones en general (veremar).
síl·laba mixta
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, síl·laba començada i acabada amb consonants.
pentasíl·lab | pentasíl·laba
De cinc síl·labes.
polisíl·lab | polisíl·laba
De dues o més síl·labes.
trisíl·lab | trisíl·laba
De tres síl·labes.
hexasíl·lab | hexasíl·laba
De sis síl·labes.
bearnès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn.
Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba…