Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
llargada
Extensió de l’un extrem a l’altre d’una cosa, la més gran de les dues dimensions d’una cosa o figura plana; llargària.
llargada
Llargària, especialment emprada com a valor de mesura.
salt de llargada
Atletisme
En atletisme, disciplina de salt consistent a cobrir el màxim espai horitzontal possible impulsant-se amb un peu i caient en el fossat de caiguda.
salt

salt d’alçada XXI Copa de Clubs Junior en pista coberta (Sabadell, gener de 2011)
JJ Vico Bretones (CC BY-NC-ND 2.0)
Esport
En atletisme, prova que consisteix a assolir una marca en alçada o en llargada.
El programa olímpic n'inclou quatre especialitats salt d’alçada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt Les tres primeres disciplines són també proves de la prova de decatló En el salt d’alçada hom malda per superar el llistó que indica una alçada determinada impulsant-se amb un sol peu L’atleta acaba la prova quan no supera una mida determinada després de tres assaigs El rècord mundial masculí és de 2,45 metres 1993, assolit per J Sotomayor Cuba, i el femení és de 2,09 1987, assolit per S Kostadinova Bulgària En el salt amb perxa disciplina olímpica masculina fins el 1992 hom s’ajuda…
mangabei
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids, que atenyen uns 80 cm de llargada, són prògnats i tenen callositats isquiàtiques.
Un caràcter important és que la tercera molar té cinc tubercles Aquest gènere presenta quatre espècies el mangabei negre Caterrinus , que ateny 30 cm de llargada, presenta una mena de plomall al cap i habita al Congo, el mangabei de cresta Calbigena , que habita al Camerun i al Gabon, el mangabei de collaret blanc Ctorquatus , que habita des de Nigèria al Gabon, i el Cercocebus galeritus , que habita a l’Àfrica oriental
llangardaix

Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de …
granota

Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l’hivern es…
natural
Música
Dit de cadascun dels instruments aeròfons que només poden produir notes diferents valent-se dels sons harmònics (sèrie delsharmònics) que la llargada fixa del seu tub permet emetre.
Tant en els instruments aeròfons de bisell com en els de broquet, en variar la velocitat de l’aire que genera el so, el tub de l’instrument pot vibrar en diferents modes i produir la nota fonamental del tub o bé algun dels seus harmònics Aquest recurs, aprofitat pels instrumentistes i d’acord amb les característiques acústiques de cada tub, permet la producció de més o menys notes Els instruments naturals no tenen forats, ni claus ni altres mecanismes per a variar la llargada del tub Malgrat la seva dificultat d’ús, fins al segle XVIII van tenir un paper important en l’orquestra…
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
morsa
Mastologia
Gènere de mamífers carnívors de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels odobènids, integrat per individus que atenyen més de 5 m de llargada i tenen un pes de 1 000-1 500 kg.
El cos és allargat i presenta un engruiximent a la part mitjana el cap, arrodonit, és petit comparat amb la resta Aquestes característiques els donen una forma molt dinàmica per a moure's bé en llur ambient, que és la mar Destaca el gran desenvolupament de les dues dents canines de la mandíbula superior, que poden ultrapassar els 70 cm de llargada La pell, molt gruixuda, és de color vermellenc en els individus joves i groguenc en els vells Es nodreixen bàsicament de molluscs, peixos i equinoderms Habiten a les regions circumpolars del nord, i llur carn és apreciada pels esquimals…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina