Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ronda
Música
Cançó de galanteig amb la qual els joves festegen o ronden les noies.
Estesa en general per tot l’Estat espanyol, segons el context pot rebre altres denominacions pasacalle , marza , mayo , etc A Catalunya aquesta pràctica cançonística es troba sobretot en algunes comarques lleidatanes i tarragonines En aquest cas, la cançó pren la seva forma literària de les corrandes corranda i musicalment és molt influïda per la jota Dins aquest repertori cançonístic cal enquadrar també les cançons de quintos , que entonaven els joves alguns dies abans de la seva incorporació a l’exèrcit
albada
albada L' albada (1965), de Picasso
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Peça de música vocal o instrumental que hom interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o sota la finestra d’algú que hom vol homenatjar o requerir.
Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre de maig, per Sant Joan i per Sant Pere…
carta de poblament
Trasllat de la carta de poblament de Paüls dels Ports, concedida per Alfons I
© Fototeca.cat
Història del dret
Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat.
L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera, com el de…
migració
Sociologia
Canvi espacial significatiu fet per una població.
Perquè sigui significatiu, aquest canvi ha de comportar un desplaçament d’un volum considerable de població, una distància notable o una diferència qualitativa entre l’espai de partença i el d’arribada, unes motivacions més o menys homogènies —i en gran part no desitjades— per al conjunt que es desplaça, una considerable durada o una certa periodicitat del moviment migratori i una veritable transformació socioeconòmica o àdhuc política de la situació problemes d’integració i adaptació dels migrants, amb una corresponent repercussió en les estructures socioeconòmiques dels espais de partença i…
bitlles catalanes

Rengleres de bitlles en una jornada de la Lliga de Girona (2010)
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc tradicional que consisteix a llançar per l’aire un bitllot (o birlot) amb forma oblonga o fer rodar pel terra una bola (truc, curro, tac o tascó) amb forma arrodonida per a fer caure un nombre pactat de bitlles (birles, quilles o quilhes) plantades a terra en dues o més rengleres.
A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars El joc de sis bitlles en la versió tradicional Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar…
piragüisme

Prova de la Copa del Món de descens d’aigües braves del 2012, disputada a la Seu d’Urgell
Agustí Cucurulls
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a desplaçar-se sobre la superfície de l’aigua amb un bot propulsat per una paleta d’una o dues fulles; per això, s’anomenen palistes els practicants d’aquest esport.
L’embarcació utilitzada pot ser una canoa o una piragua o caiac En la primera el palista es colloca amb un genoll sobre el terra de l’embarcació i s’impulsa amb una pala d’una sola fulla En un caiac el palista va assegut mirant cap a la proa de l’embarcació i utilitza un rem de dues pales En funció del medi aquàtic on es practica es distingeixen les modalitats d’aigües tranquilles, aigües braves, caiac de mar i surf de caiac Una altra modalitat és el caiacpolo que enfronta dos equips de cinc jugadors amb l’objectiu d’introduir una pilota de waterpolo a la porteria defensada pel rival…
música de Catalunya
Música
Música desenvolupada a Catalunya.
Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…
joc

El joc d’estirar la corda és un joc per equips que exigeix considerar tant els companys d’equip com els adversaris
Companyia de Jocs l'Anònima / Miqui Jiménez
Jocs
Activitat física o intel·lectual de destresa, reglamentada.
Alguns jocs estan institucionalitzats, com els esports, mentre que en d’altres les regles resten a la voluntat de pacte dels jugadors Alguns jocs estableixen la competició entre els participants, mentre que d’altres no distingeixen guanyadors i perdedors En el camí que segueix un joc motor per esdevenir esport, hi ha diferents estadis joc improvisat, joc de tradició, joc de tradició local regulat per institucions i joc de competició i institucionalitzat internacionalment esport El joc com a creador de cultura El joc i l’esport són extraordinaris fenòmens socials, que mobilitzen energies,…
atletisme

Competició de salts d'alçada al camp del Barcelona Football Club (entre el 1925 i el 1935)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Atletisme
Conjunt d’exercicis corporals bàsics que, fonamentalment, s’estructuren en activitats de salt, curses i llançament.
Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…