Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
bovarisme
Psicologia
Estat d’insatisfacció en el camp afectiu i social degut al desequilibri entre les aspiracions d’una persona que s’imagina superior al que realment és, i les seves condicions socials, ambientals, psicològiques i intel·lectuals.
El terme és inspirat en el personatge de Flaubert, Madame Bovary
follia
Música
Dansa d’origen popular, molt alegre, possiblement provinent de Portugal.
Madame de Sévigné la descriu dansada per dos personatges en solo El ritme és a tres temps En francès era anomenada folies d’Espagne Diversos compositors n'empraren temes, com Corelli, JSBach, CPhEBach, Liszt, etc
classicisme francès
El palau reial de Versalles, obra paradigmàtica del classicisme francès
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Corrent estètic que predominà a França durant el regnat de Lluís XIV i afectà l’art i la literatura.
El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…
epistolari
Literatura
Col·lecció de cartes que, bé que privades, són notables a causa de l’interès general —conceptual o formal— de llur contingut.
Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep…
educació d’adults
Educació
Educació donada a persones que no han pogut rebre formació elemental a l’edat escolar.
Consisteix generalment en l'alfabetització i l’ensenyament de rudiments tècnics Hom designa també així els estudis i les activitats voluntàries fetes pels adults generalment de les classes populars, a fi de desenvolupar totes llurs capacitats, poder assumir responsabilitats individuals i socials igualment, el treball de formació permanent, l’extensió cultural, i el reciclatge Després del treball d’alfabetització massiva fet als països per on s’estengué la Reforma protestant, hi hagué a França, a partir del 1705, els intents de Jean-Baptiste de la Salle i madame de la Chétardie L’…
ceroplàstia
Art
Modelatge amb cera.
Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…
música de Mongòlia
Música
Música desenvolupada a Mongòlia.
La població mongola, de tradició nòmada i ramadera, és dividida entre la Mongòlia Exterior, estat amb capital a Ulaanbaatar, la Mongòlia Interior, regió autònoma de l’Estat xinès amb capital a Hohhot, i la Xina La música vocal és predominant dins la música mongola Els instruments són en general un mer acompanyament per a la veu, però n’hi ha alguns que tenen una funció religiosa, en les cerimònies xamàniques Dins el conjunt de la música vocal es poden fer tres grans grups El primer grup és format pels cants èpics, interpretats exclusivament per homes Es tracta de cants de llarga durada, de…
cinema africà
Cinematografia
Cinema dels pobles de l’Àfrica negra.
El desenvolupament del cinema com a indústria i com a mitjà d’expressió a l’extensa zona excolonial o colonial africana varia segons els països colonitzadors de cada àrea Així, a les colònies i als països independents amb domini polític blanc i règim discriminatori, no hi ha cinema autòcton A l’Àfrica de llengua francesa, destaca la producció senegalesa, la més rica Entre els seus autors, el novellista i realitzador Ousmane Sembéné ha fet arribar la seva obra cinematogràfica als públics europeus i als festivals internacionals Els seus films La noir de, 1966 Le mandat , 1968 Emitai , 1971…
cinema brasiler
Cinematografia
Cinema realitzat al Brasil.
El primer llargmetratge important de la cinematografia brasilera, El crimen de Banhaos 1913, correspon típicament a l’etapa capdavantera de Víctor Capellaro, Luis de Barros i José Medina, que, cap al 1926, obrí una avantguarda assenyalada mimèticament per les experiències europees São Paulo, sinfonia duma grã metrópole 1929, d’Adalberto Kemeny i Lustig, i, sobretot, Límite 1930, de Mario Peixoto Amb Humberto Mauro Ganga bruta , 1933 s’inicià un cinema culturalment autòcton Els anys cinquanta tingué lloc el triomf d' O Cangaceiro 1953, de Lima Barreto, producte de bona factura, però aliè a…
cesura
Literatura
Pausa obligatòria a l’interior d’un vers. En la poesia grega i llatina, de ritme quantitatiu (alternança de síl·labes llargues i breus), la pausa segueix la terminació d’un mot dins un peu.
Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…