Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
major d’edat
Dret civil
Persona que, pel fet d’haver arribat a la majoritat, gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
A Catalunya, a efectes del dret civil i seguint el dret romà, la majoritat arribava a 25 anys fets, però actualment regeix la Constitució, que fixa la majoria d’edat, a tots els efectes, a 18 anys Segons el dret espanyol vigent, la responsabilitat criminal s’inicia a 16 anys tenir-ne menys de 18 és només un atenuant
edat
Dret
Període d’existència de la persona, des del moment de la naixença fins al moment pres en consideració. Jurídicament l’edat té una gran importància, puix que determina la capacitat jurídica i d’obrar de la persona.
Les legislacions modernes solen establir dos estadis en la vida de la persona la majoritat , a la qual hom arriba en complir una edat determinada, generalment 21 anys bé que en certs estats és una altra, com a Suïssa —20 anys—, a l’URSS —19 anys—, etc, i que atorga al major d’edat la plena capacitat d’obrar, i la minoritat , respecte a la qual la regla és la incapacitat d’obrar i la submissió a la pàtria potestat o, subsidiàriament, a la tutela D’altra banda, hi ha edats especials per a l’adquisició d’uns drets determinats o per a ésser titular de determinades relacions…
estat civil
Dret civil
Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.
L’estat civil és determinat per les diverses categories de situacions en què es pot trobar la persona i que no són excloses Les normes que defineixen l’estat civil són imperatives i estan sostretes a la disposició individual A l’Estat espanyol, hom admet els següents estats civils estat de casat o matrimonial i de solteria i de viduïtat de filiació condició de fill o de pare de nacionalitat condició d’espanyol o d’estranger de veïnatge civil d’edat condició de majoritat o de minoritat d’incapacitació condició d’ésser capaç d’actuar per si mateix o de dependre d’una altra persona
principi
Lògica
En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes —equiparables als transcendentals de l’escolàstica— que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.
En distingeix dues sèries, els absoluts i els relatius Els primers són conceptes transcendentals de valor, és a dir, perfeccions divines que en Déu coincideixen entre elles i són copiades diversament com en un espill per les creatures En l' Ars magna primitiva són setze, però després en la versió definitiva de l' Ars ultima es redueixen als nou següents bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria Els segons són conceptes transcendentals de relació i expressen els diversos modes possibles de relacionar-se entre ells els principis absoluts Són els nou…
sufragi
Política
Dret constitucional
Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d’un càrrec o un altre tipus de consulta.
Hom el defineix amb relació a l’extensió del dret de vot i a les modalitats d’interpretar-lo En els comicis de l’antiga Roma, el ius suffragii era propi únicament dels ciutadans La plebs només hi tenia accés a través dels comicis centuriats o del sufragi censatari en cas d’ésser propietari d’immobles De primer només hi tenien dret els llatins presents a Roma el dia dels comicis més tard el dret s’estengué a tots els qui gaudien de la ciutadania romana sempre que s’escaiguessin a Roma Caigut en desús el mot sufragi en el sentit de vot, ha reaparegut en temps moderns amb la implantació de…
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…
menor d’edat
Dret civil
Dit de la persona que, pel fet de no haver arribat encara a la majoritat, no gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
Durant aquest període, la condició del menor d’edat pot sofrir diverses modificacions, com és ara pel fet d’un matrimoni, per a la legalitat del qual hom exigeix una edat mínima establerta segons els codis matrimoni Llavors, home i dona gaudeixen de capacitat per a testar i actuar de testimoni i amb dret a assistir i ésser escoltats en les reunions de consell de família A partir de 16 anys, en cas d’epidèmia, homes i dones poden atorgar testament sense notari davant tres testimonis de més de 16 anys El codi penal del 1995 modificà l’edat mínima per a respondre criminalment, que passà dels 16…
emancipació
Dret civil
Estat civil de la persona, intermedi entre la majoritat i la minoritat, caracteritzat per l’extinció de la pàtria potestat i l’atorgament al menor d’edat d’una capacitat d’obrar semblant a la que gaudeix el major d’edat.
En el dret espanyol, el menor d’edat pot adquirir l’estat civil d’emancipat per matrimoni mentre hom tingui la capacitat legal per a casar-se o bé, si hom té més de setze anys, per concessió paterna o per decisió judicial El menor d’edat emancipat pot regir la seva persona i els seus béns, però li cal el complement de capacitat, consistent en el consentiment del pare, de la mare o del curador, per a disposar dels béns immobles, per a prendre diners a títol de préstec o per a disposar d’establiments mercantils o industrials o objectes d’extraordinari valor
curatela
Dret civil
Institució que té per objecte protegir els interessos dels menors emancipats, orfes de pare i mare, dels menors que han obtingut el benefici de majoritat i dels declarats judicialment pròdigs, assistint-los en els actes que no poden realitzar per si mateixos.
La curatela es troba regulada al Codi Civil de Catalunya, llibre segon, aprovat per la Llei del Parlament de Catalunya 25 ⁄ 2010, de 29 de juliol
curador | curadora
Dret
Persona designada en testament o judicialment que ha d’intervenir en certs actes que no poden realitzar per si mateixos els menors emancipats, orfes de pare i mare, els menors que han obtingut el benefici de majoritat i els qui han estat declarats pròdigs.