Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
folklore
Portada d’una edició moderna de les Rondalles mallorquines d’en Jordi des Recó (Antoni M. Alcover) amb dibuixos de Francesc de B. Moll
© Fototeca.cat
Folklore
Estudi de les tradicions, els costums, les llegendes i les dites populars.
El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…
agermanat | agermanada
Història
Membre de les Germanies valencianes i mallorquines del segle XVI.
germana de l’Empar terciària agustina
Cristianisme
Membre d’una congregació femenina fundada el 1858 a Palma (Mallorca).
Té convents a València i a nombroses localitats mallorquines
gatova fasciculada
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, d’un verd grisenc, amb fulles trifoliolades i amb flors grogues.
Pròpia de la mediterrània oriental, creix fent coixins a les brolles calcàries mallorquines
consueta
Literatura
Manuscrit que conté una peça dramàtica amb les normes per a la seva adequada representació.
En aquest sentit és conegut especialment el recull de consuetes mallorquines del s XVI descobert per Gabriel Llabrés, actualment a la Biblioteca de Catalunya
doneta de colzada
Folklore
Ésser imaginari que figura, juntament amb l’homenet de colzada, a les rondalles mallorquines.
fillol
Fillol de la cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels bordons petits de la cornamusa.
Al costat de la trompa principal i fixats al braguer, en moltes cornamuses hi ha petits tubs que proporcionen un so fix en vibrar amb una canya senzilla Solen estar afinats a la cinquena o a l’octava del bordó, o a ambdues si n’hi ha dos En alguns instruments actuals, com en les xeremies mallorquines, estan segats i no sonen, però es mantenen com a ornaments tradicionals, com a testimoni dels seus instruments antecessors
fatifat
Islamisme
Nom donat a la primera sura de l’Alcorà.
Significa “la que obre el Llibre”, i es compon de set versets Hom l’empra a l’inici de diverses oracions 17 vegades el dia o recitada independentment, així com en exorcismes i en la confecció d’amulets La forma catalanitzada apareix en una fórmula d’encantament que és emprada sovint en les rondalles mallorquines “Per la fatifat que la mia mare m'ha comanat, i un punt més, que el que ara diré sia ver i veritat que es faci tal cosa"
mandarina
Mandarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi …
rondallística
Literatura
Estudi de les rondalles.
El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i especialment de Joan…