Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
complex
Qualsevol preocupació més o menys obsessiva provocada pels propis defectes físics, mancances, frustracions, etc.
capítol de culpes
Cristianisme
Costum monàstic segons el qual els monjos s’acusen públicament de mancances contra la regla.
pistó

Pistó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments de vent-metall (trompeta, corneta de pistons, etc.), mecanisme que, en posar en comunicació el recorregut principal del tub de l’instrument amb altres segments de tub més curts, en permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària acústica total, modificant així el seu so fonamental.
És un tipus de vàlvula en forma d’èmbol que consisteix en una peça metàllica que, amb la pressió dels dits, es desplaça per dins d’una camisa, posant en comunicació -mitjançant unes ranures o forats per on passa l’aire en vibració- el tub principal de l’instrument amb diferents segments de tub més curts En deixar anar el dit, una molla retorna el pistó al seu lloc inicial L’objecte d’aquests acoblaments és obtenir noves fonamentals a partir del tub principal i, així, completar amb nous harmònics sèrie dels harmònics les mancances de la sèrie principal La primera notícia pública…
filosofia analítica
Filosofia
Designació d’un conjunt de tendències filosòfiques heterogènies que constitueixen —junt amb el marxisme i sovint enfront d’ell— un dels grans blocs del pensament occidental del segle XX.
Totes elles coincideixen en el rebuig de l’idealisme i de la metafísica, en l’interès per la lògica i en la utilització de l’anàlisi com a mètode per a l’estudi del llenguatge Una de les seves fonts històriques cal cercar-la a Anglaterra, amb els treballs de B Russell sobre els llenguatges formalitzats i les anàlisis de GE Moore sobre el llenguatge corrent Simultàniament, a Viena, sorgeix per l’influx de la filosofia positivista de E Mach un moviment cercle de Viena que pretén superar les mancances lògiques d’aquesta, incorporant-hi les concepcions científiques…
educació compensatòria
Educació
Educació que té l’objectiu d’equilibrar o de disminuir les desigualtats o mancances de tipus cultural o social entre els alumnes.
Intenta garantir l’accés, la permanència i la promoció en el sistema educatiu de l’alumnat en situació de desavantatge social, procedent de minories ètniques, de collectius d’immigrants o de famílies amb greus dificultats socioeconòmiques
precarietat laboral
Economia
Situació laboral que es caracteritza pel predomini de modalitats de contractació eventuals i temporals i totes aquelles que tenen mancances de seguretat i durada molt limitada.
Els sindicats identifiquen la proliferació d’aquest fenomen, que dóna una elevada rotació al mercat de treball, amb la forta activitat de les empreses de treball temporal L’expressió s’usa com a contraposició a estabilitat i contractació indefinida, de la qual les empreses cada cop fan menys ús
invàlid | invàlida
Dret civil
Dit del contracte o negoci jurídic que no produeix efectes jurídics, o quan poden ésser destruïts els que produeix per mancances o per trobar-se viciat un dels seus elements essencials.
quart món
Sociologia
Terme amb el qual hom designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d’abundància i de prosperitat.
A Catalunya el terme fou introduït per l’organització Justícia i Pau
música de Darmstadt
Música
Música desenvolupada a Darmstadt (Alemanya).
L’Europa de la postguerra presentava greus mancances en el camp de l’ensenyament de la música contemporània, atès que bona part dels músics i compositors més importants havien mort o eren a l’exili Aquesta situació motivà que, a partir del 1946, sota la iniciativa de Wolfgang Steinecke, s’organitzessin els anomenats Cursos internacionals d’estiu de Nova Música, per tal d’afavorir la trobada entre joves compositors i alguns dels músics de la preguerra que havien estat prohibits pel nazisme, acusats de compondre música degenerada Entre els primers professors convidats figuraren…
escriptura egípcia
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic emprat a l’Egipte antic, documentat del 3100 aC (paleta de Narmer o Menes) al 473 dC (darrer text demòtic).
D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacionades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema sumeroaccadi, van sempre darrere…