Resultats de la cerca

O, matemàticament parlant, distància a la qual el flux inicial de les partícules que es difonen resta dividit per e , en el cas de plantejar el problema amb una sola dimensió

El moviment de les masses és entès com un moviment lliure al llarg de les geodèsiques de l’espaitemps, en lloc d’ésser-ho en termes de la interacció gravitacional El tensor de curvatura explicita matemàticament aquesta propietat

És mesurada matemàticament entre dos canvis absoluts, és a dir, pel quocient entre la magnitud de la resposta de l’instrument i la magnitud del senyal que cal mesurar, i és expressada normalment en divisions/volt o mm/A

A l’antiguitat hom ja en construí, bé que només se’n conserven a partir de l’edat mitjana, entre els quals té un gran interès l’Atles català Des del segle XVI els mapamundis són establerts matemàticament projecció de Mercator Actualment, hom utilitza les projeccions de Mercator, l’ortogràfica, l’estereogràfica, etc projecció

Preferiblement es descriuen més d’un centenar de característiques a les quals s’assignen valors numèrics que es tracten matemàticament per obtenir el grau de similitud entre taxons S’utilitza sovint per a classificar microorganismes, en els quals no es reconeixen gaires caràcters morfològics distintius, però sí fisiològics, que són quantificats d’aquesta manera

L’estudi dels fenòmens vibratoris consisteix en l’anàlisi del comportament elàstic dels cossos sotmesos a moviments ondulatoris per això, la forma general d’expressar matemàticament una vibració és la combinació lineal de funcions sinusoidals La vibració d’un cos edificis, màquina, etc pot ésser l’origen de danys irreversibles en la seva constitució i el seu comportament, que són funció de l’amplitud, la velocitat, l’acceleració i la freqüència de la vibració, i a la vegada pot produir malestar o lesions físiques o psíquiques en l’home que hi resta sotmès

Matemàticament és una extensió de la tècnica de Rayleigh-Ritz-Galerkin el problema es planteja en forma variacional i hom aproxima la solució mitjançant una combinació lineal de funcions senzilles, en aquest cas funcions polinòmiques a trossos, nulles excepte en un petit domini dintre del qual són polinomis de grau baix El mètode aparegué els anys seixanta entorn de l’aplicació dels ordinadors als càlculs elàstics d’estructures, superà molt de pressa els mètodes de diferències finites i amplià ràpidament el seu camp d’aplicacions i es mostrà molt potent especialment quan la…

Aquest model és el resultat de simular matemàticament el manteniment de taxes de mortalitat i de fecunditats inalterades durant moltes dècades, fins que l’única característica que varia és la grandària de la població Els fonaments teòrics d’aquest model ja els posà el matemàtic Leonhard Euler el 1760, però el seu desenvolupament definitiu arribà al s XX amb els treballs d’Alfred JLotka, aplicats extensament durant la segona meitat de segle en l’estudi de poblacions que no disposen de fonts estadístiques completes sobre la seva població Un cas particular de població estable és la…

Matemàticament, el pla osculador d’una corba guerxa és definit com el pla que adopta la posició límit dels plans determinats per tres punts veïns de la corba quan dos d’ells tendeixen a l’altre Si r = r t és l’equació paramètrica de la corba, l’equació del pla osculador en el punt r - r t 0 × r ´ t 0 r ´´ t 0 = 0, on les primes indiquen derivades temporals En les corbes planes, el pla osculador es redueix al pla de la corba L' esfera osculadora d’una corba guerxa és definida com l’esfera que adopta la posició límit de les esferes determinades per quatre punts de la corba…

Hom defineix matemàticament la dita condició exigint que la suma dels quadrats de les desviacions, ha d’ésser mínima, entenent per desviació en un punt x i , y i la diferència d i = y i - mx i + b Hom pot demostrar que aquella condició condueix a les dues equacions a partir de les quals hom pot calcular els coeficients m i b de la recta, la qual és anomenada també recta de regressió D’altra banda, el mètode dels mínims quadrats serveix també per a ajustar funcions més complexes que la d’una recta, tals com funcions polinòmiques, exponencials, etc, i és utilitzat en l’estudi…