Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
controlador ATA
Electrònica i informàtica
Interfície de control i connexió dels dispositius d’emmagatzematge massiu de dades (com els discs durs) més emprada, que amb la seva extensió ATAPI ( Advanced Technology Attachment Packet Interface
) incorpora també els CD-ROM, DVD, etc.
Sovint es denomina també IDE Integrated Drive Electronics fent referència al fet que, a diferència de les tecnologies anteriors, la major part de l’electrònica de control està integrada dins del dispositiu d’emmagatzematge, la qual cosa independitza la connexió i la comunicació amb la placa base de les particularitats del dispositiu en qüestió Les versions d’ATA poden dividir-se entre les primeres, amb comunicació parallela o P-ATA, i les darreres, amb comunicació sèrie o S-ATA Respecte a les versions P-ATA, destaquen revisions com l’ATA4, també coneguda com ATA-33 o Ultra-DMA, que suporta…
DVB-S
Electrònica i informàtica
Tipus de senyal DVB subministrat via satèl·lit.
En aquest cas s’utilitza la modulació QPSK a unes velocitats entre 18,4 Mbps i 48,4 Mbps En una situació típica, es poden enviar de 6 a 8 canals de TV per transponder analògic de satèllit, la qual cosa incrementa la capacitat dels canals respecte a la televisió convencional transmesa en forma analògica
PCI
Electrònica i informàtica
Bus estàndard per a la connexió de targetes a la placa base desenvolupat originàriament per Intel i que ha substituït els antics ISA/EISA, amb els quals no és compatible.
Entre les millores que incorpora respecte d’ISA/EISA hi ha l’ampliació del bus de dades a 64 bits, que permet —a través d’un protocol definit en l’estàndard— la negociació i configuració durant l’arrencada de l’ordinador dels recursos, com les IRQ utilitzades per les targetes, automatitzant-ne el procés de configuració En la versió bàsica permet velocitats de transferència de 133 Mbps, que en versions posteriors, com la PCIx, arriben als 2 133 Mbps PCI Express n'és una variant posterior que substitueix la comunicació parallela per la sèrie, i permet assolir…
XDSL
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels sistemes DSL (línia d’abonat digital), on la x pot representar diverses lletres segons el tipus de velocitat permesa a la línia. Permeten augmentar la velocitat de les dades sobre les línies de coure dels abonats de telefonia fixa.
Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, i poden ser les HDSL High Data-Rate Digital Subscriber Line , ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line , VDSL Very High Data-Rate Digital Subscriber Line , i més recentment SDSL Single-Line Digital Subscriber Line Algunes ofereixen serveis simètrics , en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes i altres d' asimètriques , amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat Totes elles són tècniques de mòdems especialment…
HiperLAN
Electrònica i informàtica
Estàndard europeu per a xarxes internes (LAN) de banda ampla via ràdio que pot treballar a la banda d’1,5 a 5,3 GHz.
Primer es definiren les xarxes Hiperlan I, que es basaven en una modulació GMSK i permetien velocitats de fins a 20 Mbps, operant a la banda de 5 Ghz Després aparegué l’Hiperlan II, amb modulació OFDM i més pensat per a comunicacions a l’interior dels edificis, on els problemes de fàding són més importants La seva cobertura és de l’ordre dels 150 m, i permet velocitats de fins a 54 Mbps L’Hiperlan II està pensat com a complement del sistema UMTS
mòdul de transport síncron
Electrònica i informàtica
Dins de la jerarquia SDH, nivell de transferència síncrona, definit per la UIT, associat a una velocitat de transmissió.
El primer nivell, anomenat STM-1, és el que permet les velocitats de 155 Mbps per les xarxes SONET/SDH
xarxa òptica síncrona
Estàndard per al transport de comunicacions per fibra òptica adoptat per l’ANSI (American National Standards Institute).
Especifica la formació de trames, les interfícies i determinats paràmetres òptics com el nivell de les portadores, i permet velocitats des de 51 Mbps fins a 10 Gbps
jerarquia digital síncrona
Estàndard per a xarxes de telecomunicacions definit l’any 1992 per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), basat en la superposició de senyals multiplexats sobre el raig lluminós d’una fibra.
La seva aplicació principal és en xarxes de fibra òptica El suporten les xarxes SONET, que permet arribar a velocitats de 155 Mbps També hi ha definicions de la normativa per canals ràdio, menys utilitzades
sistema de telecomunicacions mòbils universals
Versió europea de la telefonia mòbil de la tercera generació, que permet més velocitat en la transmissió de dades i més usuaris que en el sistema GSM.
En la definició de les normatives i característiques tècniques dels mòbils de la tercera generació participen diferents organismes internacionals A Europa, l’ETSI Institut Europeu d’Estandardització ha definit els primers estàndards de l’UMTS, ja que és un sistema europeu Aquest organisme lidera l’MCC Centre de Competència de Mòbils, que és qui collabora amb un organisme mundial anomenat 3GPP 3rd Generation Partnership Projects en l’harmonització de propostes i definició de normatives per als mòbils de la tercera generació 3G, que cerquen la seva globalització Alguns subsistemes de l’UMTS…
banda ampla
En un sistema de telecomunicació, banda freqüencial que no se centra en un petit marge al voltant de la freqüència portadora.
En transmissions de dades, la banda ampla permet velocitats des d’alguns Mbps fins a Gbps, amb la possibilitat d’integrar serveis multimèdia i de videoconferència amb qualitats d’imatge comparables a les de la televisió comercial