Resultats de la cerca

És constituïda per un teixit parenquimàtic anomenat parènquima medullar

En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos…

L’estructura de la medulla òssia obeeix al pla general de constitució histològica dels òrgans hematopoètics El teixit pròpiament hematopoètic és constituït per parènquima i estroma L’hemopoesi es realitza a partir d’una primera cèllula anomenada cèllula germinal pluripotent, de la qual deriven les tres línies cellulars que donaran lloc als eritròcits, als granulòcits i monòcits i a les plaquetes La constància de la composició morfològica de la sang i l’equilibri dels seus elements es justifiquen per mecanismes d’autoregulació…

La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els…

En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules…

L’origen del trastorn és divers, per bé que hom diferencia entre l' aplàsia medullar primitiva o idiopàtica , de causa desconeguda, i l' aplàsia medullar secundària , que pot ésser deguda a una exposició a diversos agents químics tòxics —benzè, hidrocarburs cíclics, insecticides, etc— o a radiacions ionitzants, o bé es produeix com a efecte secundari de medicaments administrats a dosis elevades —citostàtics— o que determinen una lesió generalitzada de les cèllules medullars en persones especialment sensibles —cloranfenicol, fenilbutazona, etc— Les conseqüències de l’aplàsia medullar depenen…