Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
melmelada

Pots de melmelada
© Miriam Preis/imagebank.sweden.se
Alimentació
Menja feta amb fruita reduïda a polpa i sucre i obtinguda per mescla íntima i cocció.
En alguns tipus pruna, préssec la cocció és sense sucre, però normalment s’arriba a un 45-65% de sacarosa La consistència varia segons el temps de cocció Les pastes , o melmelades sòlides com la de codony, són obtingudes coent la polpa amb xarop, fins que, per refredament, en resulta una massa sòlida No pot ésser considerada una conserva, perquè el sucre en varia el tast i el valor nutritiu, que és fonamentalment energètic
cresta
Pastisseria
Pasta de forma semblant a una cresta de gall, elaborada amb farina, ous, mantega i aigua, farcida i fregida.
Hom la pot farcir amb carn, peix, ous durs, olives, tonyina, tomàquet, etc, o bé amb crema, melmelada, etc
mongeta azuki
Alimentació
Agronomia
Grana petita, arrodonida i vermellosa de la Vigna angularis, de la família de les papilionàcies.
És cultivada originàriament a l’Àsia oriental i a l’Himàlaia, on és molt emprada en la cuina, sobretot per a l’elaboració de l' anko , una mena de melmelada feta amb sucre o amb mel
muffin

muffin
CC0
Gastronomia
Magdalena elaborada amb mantega que sol incorporar ingredients addicionals, dolços o salats, originària de la pastisseria dels Estats Units d’Amèrica.
El muffin s’elabora amb els mateixos ingredients de base que la magdalena tradicional llevat de l’oli, que en el muffin se substitueix per mantega, però en proporcions diferents A més, sol ser més gros i amb la punta més arrodonida és menys esponjós i menys dolç, i sovint incorpora ingredients addicionals, dolços xocolata, fruita o melmelada o salats pernil, formatge, etc
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus
caramel

Caramels variats
© Corel
Pastisseria
Aliment fruïtiu de formes molt diverses (pastilla, barreta, etc), format per pasta de sucre, glucosa i altres ingredients, concentrats mitjançant calor, que en refredar-se s’endureixen sense cristal·litzar.
És trencadís i generalment hom l’aromatitza i l’acoloreix Si en la seva formulació intervenen greixos mantega, margarina, mantega de cacau, etc té consistència tova i és anomenat caramel tou si conté melmelada, crema, fruita, etc, hom l’anomena caramel farcit Els caramels àcids contenen àcids orgànics, com el cítric o el tartàric els caramels de mel , mel d’abella en les caramels de cafè hom empra una infusió de cafè en lloc d’aigua per a la dissolució prèvia a la cocció del sucre en els caramels de cafè amb llet hom utilitza llet i cafè en la dissolució, etc
presseguer
presseguer
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, acuminades i serrades, de flors rosades i solitàries, i de fruits (els préssecs
) globosos, generalment vellutats, de coloracions groguenques o vermelloses, i amb el pinyol molt anfractuós.
És oriünd de la Xina, però és conreat a Europa des de temps molt antic Actualment és estès a tots els països temperats Comprèn més de 200 cultivars Vol sòls de verger arenosos o llimosos, i ben drenats És multiplicat per empelt Els préssecs són consumits com a fruita fresca i en conserva i melmelada Fins el 1955 la producció de préssecs als Països Catalans no rompé els motlles tradicionals De plantacions autèntiques només n'hi havia a la regió de Perpinyà, al Riberal de la Tet En anyades bones en produïa 400 000 qm, un 15% de tot l’Estat francès Algunes poblacions del Principat havien…
pasta de fruita
Alimentació
Melmelada de consistència sòlida obtinguda per cocció de la polpa de fruites amb xarop i posterior refredament.
Una de les més consumides és la de codony codonyat
crep

Creps
© MPG
Pastisseria
Galeta prima, cuita a la paella, feta d’una pasta de farina, aigua o llet, i ous, amb possibilitat, segons el tipus, d’afegir-hi mantega, licors, formatge o melmelada o, bo i doblegada o enrotllada, de farcir-la amb menges diverses.
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…